-ejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əˈʒa/
Occidental: nord-occidental /eˈd͡ʒa/, valencià /eˈd͡ʒaɾ/

Sufix[modifica]

-ejar

  1. Ésser com, posseir la qualitat de, o fer coses pròpies de; amb caràcter freqüentatiu.
    Ex.: falsejar
  2. Aplicar o fer tenir, amb caràcter causatiu.
    Ex.: blanquejar

Notes d'ús[modifica]

  • Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb de la primera conjugació.
  • Pot alternar en paraules cultes amb el sufix -itzar, adquirint només el caràcter freqüentatiu.
  • En neologismes provinents del castellà -ear pot alternar amb la terminació verbal -ar sense cap valor determinat.

Traduccions[modifica]

Termes derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre -ejar


Occità
[modifica]

  • Pronúncia: [eˈdʒa], [eˈtʃa], [eˈtsa]
  • Etimologia: Del llatí -idiare.

Sufix[modifica]

-ejar

  1. -ejar.

Termes derivats[modifica]