Vés al contingut

-ejar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əˈʒa/
balear /əˈd͡ʒa/, /əˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /eˈʒa/, valencià /eˈd͡ʒaɾ/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *-idiāre, de *-izāre, del grec antic -ίζειν ‎(-ízein, «-itzar»).

Sufix

[modifica]

-ejar

  1. Ésser com, posseir la qualitat de, o fer coses pròpies de; amb caràcter freqüentatiu.
    Exemple: falsfalsejar.
  2. Aplicar o fer tenir, amb caràcter causatiu.
    Exemple: blancblanquejar.
  3. Forma alternativa de la desinència -ar sense cap valor morfològic, per calc del castellà -ear.
    Exemple: pedalearpedalejar, pedalpedalar.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: -ejo, -eja, -egem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Notes d'ús

[modifica]
  • Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb de la primera conjugació.
  • Pot alternar en paraules cultes amb el sufix -itzar, adquirint només el caràcter freqüentatiu.
  • En neologismes provinents del castellà -ear pot alternar amb la terminació verbal -ar sense cap valor determinat.

Traduccions

[modifica]

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: GDLC

Occità

[modifica]
  • Pronúncia: [eˈdʒa], [eˈtʃa], [eˈtsa]
  • Etimologia: Del llatí -idiāre.

Sufix

[modifica]

-ejar

  1. -ejar.

Termes derivats

[modifica]