barbotejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bər.bu.təˈʒa/, balear /bəɾ.bo.təˈd͡ʒa/, /bər.bu.təˈʒa/
Occidental: nord-occidental /bar.βo.teˈʒa/, valencià /baɾ.βo.teˈd͡ʒaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon
  • Etimologia: Del sufix -ot i el sufix -ejar amb l’arrel expressiva *barb-, segle XIV.

Verb[modifica]

bar·bo·te·jar intr.

  1. Parlar d'una forma confusa, entre dents, entrebancat-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: barbotejo, barboteja, barbotegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]