barboter

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /baʁ.bɔˈte/ àudio 
  • Etimologia: [1] Del francès antic bourbeter derivat de bourbe ‎(«fangar»). [2] De barbe ‎(«barba»).

Verb[modifica]

barboter

  1. xipollejar, xapotejar
    Les canards barbotent dans la mare.
    Els ànecs xipollegen en l'estany.
  2. barbotejar
    «Selon l’exemple fameux de ce philosophe, l’homme qui disait « ma cour s’est envolée dans la poule de mon voisin » exprimait encore une vérité sur la situation de ses organes parleurs, ou pour autrement dire, sur la disposition de son imagination qui lui faisait prononcer un mot pour un autre. Et n’est-il pas évident qu’un homme qui veut être parfaitement sincère doit barboter n’importe comment.» (Alain, Propos, 1934, p. 1229)
    Segons el famós exemple d'aquest filòsof, l'home que va dir: "el meu pati ha volat a la gallina del meu veí", expressa una veritat sobre la situació dels òrgans de la parla o, en altres paraules, sobre la imaginació que el va fer dir un mot en comptes d'un altre. I no és evident que un home que vol ser perfectament sincer ha de barbotejar sigui com sigui?

Conjugació[modifica]