-eig

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈɛt͡ʃ/
balear /ˈət͡ʃ/, /ˈɛt͡ʃ/
Occidental:  /ˈet͡ʃ/
  • Etimologia: Del sufix -ejar i la desinència Ø).

Desinència[modifica]

-eig ‎(verbal)

  1. (balear, alguerès) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ejar.
    Exemples: passejarpasseig, batejarbateig.

Notes[modifica]

  • En poden derivar substantius, especialment per calc del castellà -ear i -eo, com a alternativa a les derivacions deverbals típiques amb -ció, -atge, -ment, -ada, -ança.