-ment

Català

• Pronúncia: /ˈmen/, /ˈment/
• Etimologia: [1] Del llatí mente, ablatiu singular de mēns ‎(«ment»); [2] del llatí -mentum.

Sufix

-ment

1. Utilitzat per formar adverbis, des de la forma femenina singular d'un adjectiu: «d'una manera tal que»

   Ex.: alegrement, bonament, juntament

2. «conjunt mitjançant el qual»

   Ex.: armament, pagament, cobrament