ment

Potser volíeu: -ment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmen/, /ˈment/
• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí mens, mentis, amb el mateix significat, segle XIV

Nom

ment f. ‎(plural ments)

1. Concepte que fa referència als mecanismes per a pensar i tenir sentiments. Sovint considerada que, si més no en part, pertany a allò diví i que, per tant, no està inclosa tota en el cervell.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: mendje ^(sq) f.
• Alemany: Geist ^(de) m.
• Anglès: mind ^(en)
• Àrab: عَقْل ^(ar) m.
• Basc: adimen ^(eu), buru ^(eu)
• Belarús: ро́зум ^(be) m. ‎(rózum)
• Búlgar: ум ^(bg) m. ‎(um)
• Castellà: mente ^(es)
• Coreà: 마음 ^(ko) ‎(ma-eum)
• Danès: sind ^(da) n., sjæl ^(da) c.
• Eslovac: myseľ ^(sk) f.
• Eslovè: um ^(sl) m.
• Esperanto: menso ^(eo)
• Francès: esprit ^(fr)
• Friülà: ment ^(fur) f.
• Gallec: mente ^(gl) f.
• Gal·lès: meddwl ^(cy) m.
• Georgià: ჭკუა ^(ka) ‎(txkua)
• Grec: νους ^(el) m. ‎(nus)
• Grec antic: νοῦς ^(grc) m. ‎(noûs)
• Hebreu: רוּחַ ^(he) f.
• Hindi: मन ^(hi) m.
• Irlandès: intinn ^(ga) f.
• Islandès: hugur ^(is) m.
• Italià: mente ^(it), mente ^(it) f.
• Japonès: 心 ^(ja)
• Kazakh: ақыл ^(kk) ‎(aqıl/akhil)
• Kirguís: акыл ^(ky) ‎(akul)
• Kurd: hîş ^(ku)
• Llatí: mens ^(la) f., animus ^(la) m.
• Neerlandès: verstand ^(nl)
• Noruec: forstand ^(no)
• Occità: esperit ^(oc) m., ment ^(oc) m.
• Polonès: umysł ^(pl) m., rozum ^(pl) m.
• Portuguès: mente ^(pt) f.
• Romanès: minte ^(ro) f.
• Rus: ум ^(ru) m. ‎(um)
• Sànscrit: चित् ^(sa) f.
• Sard: mente ^(sc) f.
• Serbocroat: ум ^(sh), um ^(sh) m.
• Suec: förstånd ^(sv) n.
• Tai: จิตใจ ^(th)
• Tàtar: зиһен ^(tt)
• Turc: akıl ^(tr)
• Txec: mysl ^(cs) f.
• Ucraïnès: ро́зум ^(uk) m. ‎(ròzum)
• Urdú: عقل‎ ^(ur)
• Uzbek: aql ^(uz)
• Vietnamita: tinh thần ^(vi)
• Xinès: 智力 ^(zh) ‎(zhìlì)

Verb

ment

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mentir
2. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mentir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot