jo

Potser volíeu: JO

Català

• Pronúncia: /ʒɔ/, /jɔ/
• Rimes: -ɔ
• Etimologia: Del llatí vulgar *eo, segle XI, del clàssic ego, doblet del cultisme ego.

Pronom

jo

1. Pronom tònic de primera persona del singular.

Notes

En català oriental predomina la pronúncia /ʒɔ/ alternant amb /jɔ/ amb pronúncia relaxada o per contacte vocàlic. En català occidental i en eivissenc predomina la pronúncia /jɔ/, alternant amb la més formal /d͡ʒɔ/, en algunes comarques /d͡ʒo/ o /jo/.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Pronom de primera persona del singular

• Alemany: ich ^(de)
• Anglès: I ^(en)
• Àrab: أنا ^(ar)
• Basc: ni ^(eu)
• Cabilenc: nekk ^(kab)
• Castellà: yo ^(es)
• Croat: ja ^(hr)
• Danès: jeg ^(da)
• Esperanto: mi ^(eo)
• Francès: je ^(fr)
• Hindi: मैं ^(hi)
• Ido: me ^(io)

• Islandès: ég ^(is)
• Italià: io ^(it)
• Marathi: मी ^(mr)
• Neerlandès: ik ^(nl)
• Noruec: jeg ^(no)
• Occità: ieu ^(oc), jo ^(oc)
• Portuguès: eu ^(pt)
• Romanès: eu ^(ro)
• Rus: Я ^(ru) ‎(Ia)
• Sànscrit: अहम् ^(sa)
• Sard: eo ^(sc)
• Suec: jag ^(sv)
• Xinès: 我 ^(zh) (wǒ)

Nom

jo m. ‎(plural jos)

1. Identitat de l'ésser.
2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

Traduccions

Identitat de l'ésser

• Alemany: Ich ^(de)
• Anglès: me ^(en)
• Castellà: yo ^(es)
• Francès: moi ^(fr)
• Italià: io ^(it)

• Occità: ieu ^(oc), jo ^(oc)
• Portuguès: eu ^(pt)
• Romanès: eu ^(ro)
• Sard: eo ^(sc)

Interjecció

jo!

1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

Sinònims

• meua, meva
• canxa (pilota basca)
• fuig (pilota valenciana)
• vaig (pilota valenciana)

Traduccions

Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc

• Basc: nerea ^(eu), neretzat ^(eu), nik ^(eu), utzi ^(eu)
• Castellà: a mí ^(es), cancha ^(es), mía ^(es), voy ^(es)

• Francès: à moi ^(fr), laisse ^(fr)

Vegeu també

• Jo a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• jo. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Francès

• Pronúncia: /dʒo/

Interjecció

jo !

1. (pilota basca) va

Vegeu també

• jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Occità

• Pronúncia: /ʒɔ/

Pronom

jo

1. jo, en gascó.

Sinònims

• ieu, en llenguadocià.