jo

Potser volíeu: JO, ĵo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒɔ/, occidental /ˈd͡ʒɔ/

Informal: /jɔ/

• Rimes: -ɔ

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

Pronom

jo

1. Pronom tònic de primera persona del singular.

Notes

• La pronúncia formal /ʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /jɔ/ amb pronúncia relaxada o per contacte vocàlic.
• La pronúncia /jɔ/ predomina en central no gironí, occidental i eivissenc. Pot alternar amb la més formal /ʒɔ/ segons els registres.
• En algunes comarques en contacte amb el castellà és tancat /jo/.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Pronom de primera persona del singular

• Alemany: ich ^(de)
• Amazic cabilenc: nekk ^(kab)
• Anglès: I ^(en)
• Àrab: أنا ^(ar)
• Basc: ni ^(eu)
• Castellà: yo ^(es)
• Croat: ja ^(hr)
• Danès: jeg ^(da)
• Esperanto: mi ^(eo)
• Francès: je ^(fr), moi ^(fr)
• Hindi: मैं ^(hi)
• Ido: me ^(io)
• Islandès: ég ^(is)
• Italià: io ^(it)

• Llengua de signes catalana: JO ^(csc)
• Marathi: मी ^(mr)
• Neerlandès: ik ^(nl)
• Noruec: jeg ^(no)
• Occità: ieu ^(oc), jo ^(oc) (gascó)
• Portuguès: eu ^(pt)
• Romanès: eu ^(ro)
• Rus: Я ^(ru) ‎(Ia)
• Sànscrit: अहम् ^(sa)
• Sard: eo ^(sc)
• Sicilià: iu ^(scn)
• Suec: jag ^(sv)
• Xinès: 我 ^(zh) ‎(wǒ)

Nom

jo m. ‎(plural jos)

1. Identitat de l'ésser.
2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

Traduccions

Identitat de l'ésser

• Alemany: Ich ^(de)
• Anglès: me ^(en)
• Castellà: yo ^(es)
• Francès: moi ^(fr)
• Italià: io ^(it)

• Occità: ieu ^(oc), jo ^(oc)
• Portuguès: eu ^(pt)
• Romanès: eu ^(ro)
• Sard: eo ^(sc)

Interjecció

jo

1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

Sinònims

• meua, meva
• canxa (pilota basca)
• fuig (pilota valenciana)
• vaig (pilota valenciana)

Traduccions

Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc

• Basc: nerea ^(eu), neretzat ^(eu), nik ^(eu), utzi ^(eu)
• Castellà: a mí ^(es), cancha ^(es), mía ^(es), voy ^(es)

• Francès: à moi ^(fr), laisse ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Atles lingüístic del domini català
• jo. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /jo/
• Etimologia: De j.

Nom

jo ‎(acusatiu jo-on, plural jo-oj, acusatiu plural jo-ojn)

1. Nom de la tretzena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

• j (lletra)
• i (anterior), ĵo (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre jo

Francès

• Pronúncia: /dʒo/

Interjecció

jo !

1. (pilota basca) va

Vegeu també

• jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʒu/, /ju/

Pronom

jo

1. (gascó) forma alternativa de ieu