jo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: JO


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ/, occidental /ˈd͡ʒɔ/
Informal: /jɔ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

Pronom[modifica]

jo

  1. Pronom tònic de primera persona del singular.

Notes[modifica]

  • La pronúncia formal /ʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /jɔ/ amb pronúncia relaxada o per contacte vocàlic.
  • La pronúncia /jɔ/ predomina en central no gironí, occidental i eivissenc. Pot alternar amb la més formal /ʒɔ/ segons els registres.
  • En algunes comarques en contacte amb el castellà és tancat /jo/.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

jo m. ‎(plural jos)

  1. Identitat de l'ésser.
  2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

jo

  1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /dʒo/

Interjecció[modifica]

jo !

  1. (pilota basca) va

Vegeu també[modifica]

  • jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ʒu/, /ju/

Pronom[modifica]

jo

  1. (gascó) forma alternativa de ieu