tu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: TU,


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtu/
  • Rimes: -u
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí tu, segle XI.

Pronom[modifica]

tu

  1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: ut

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtu/
  • Etimologia: Apòcope de tuyo precedint un substantiu.

Adjectiu[modifica]

tu inv. ‎(plural tus)

  1. el teu, ton; la teva, ta


Francès
[modifica]

Pronom[modifica]

tu

  1. tu

Notes[modifica]

  • Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
  • S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
    • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
    • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
  • Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
  • No s'omet mai davant d'un verb.

Relacionats[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtu/
  • Etimologia: Del llatí tu.

Pronom[modifica]

tu

  1. tu


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /tʊ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeau *túh₂.

Pronom[modifica]

tu

  1. tu

Declinació[modifica]

declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU tuī
DATIU tibi
ABLATIU


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈty/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Pronom[modifica]

tu

  1. tu


Sicilià
[modifica]

Pronom[modifica]

tu

  1. tu