Vés al contingut

ho

De Viccionari
Potser volíeu: Ho, ĥo

Multilingüe[modifica]

Símbol[modifica]

ho

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hiri motu.

Català[modifica]

Com a partícula àtona, la pronúncia és sintàctica:
  • Pronúncia(i): (proclític inicial) /u/, /w/
Informal: /əw/, /aw/, /ew/
  • Pronúncia(i): (proclític o enclític postvocàlic) /w/
  • Pronúncia(i): (enclític postconsonàntic)
Oriental:  central /u/
balear /ˈo/, /u/
Occidental:  /o/
  • Parònim: u
  • Etimologia: Del llatí hoc.

Pronom[modifica]

ho ‎(enclític i proclític)

  1. Pronom feble neutre que indica:
    1. L'atribut indeterminat complement d'un verb copulatiu (ésser, estar i semblar).
      És una gran personaHo és.
    2. El complement directe constituït pels pronoms neutres això, açò i allò.
      Acosta'm allòAcosta-m'ho.
      Ens havien dit que vindrien(això) Ens ho havien dit.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Esperanto[modifica]

  • Pronúncia(i): /ho/
  • Etimologia: De h.

Nom[modifica]

ho ‎(acusatiu ho-on, plural ho-oj, acusatiu plural ho-ojn)

  1. Nom de la desena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats[modifica]

  • h (lletra)
  • ĝo (anterior), ĥo (posterior)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ho

Italià[modifica]

Verb[modifica]

ho

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de avere