açò

Potser volíeu: acò, acó, aço

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɔ/, occidental /aˈsɔ/
Rimes: -ɔ
Etimologia: Del llatí vulgar ecce hoc ‎(‘vet aquí això’), segle XIII, en llatí clàssic hoc.

açò

(valencià, menorquí i literari) Això, demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la primera persona que parla o escriu respecte a la segona persona que escolta o llegeix.

Demostratius en català
Grau			adjectiu		pronom		adverbi
1r	proximitat	1a persona	aquest	aquest, est¹, este²	això	açò², ço¹	aquí	ací²
2n	proximitat	2a persona	aquest	aqueix¹, eix¹, eixe²	això	això	aquí	aquí, ahí²
3r	llunyania	concreta	aquell		allò		allí
3r	llunyania	imprecisa	aquell		allò		allà
¹⁾ Poc comú o arcaic ²⁾ Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Tant en la majoria dels parlars valencians com antigament s’usa en contraposició a això i allò amb diferents graus de proximitat.

això — vegeu això

açò