açò
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Pronom[modifica]
açò
- (valencià, menorquí i literari) Això, demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la primera persona.
Relacionats[modifica]
Grau | adjectiu | pronom | adverbi | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1r | proximitat | 1a persona | aquest | aquest, est1, este2 | això | açò2, ço1 | aquí | ací2 |
2n | 2a persona | aqueix1, eix1, eixe2 | això | aquí, ahí2 | ||||
3r | llunyania | concreta | aquell | allò | allí | |||
imprecisa | allà | |||||||
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga. |
Variants[modifica]
Notes[modifica]
Tant en la majoria dels parlars valencians com antigament s’usa en contraposició a això i allò amb diferents graus de proximitat.
Traduccions[modifica]
això — vegeu això
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: a·çò (2)
Vegeu també[modifica]
Occità[modifica]
Pronom[modifica]
açò
- forma alternativa de aiçò («açò, això de jo»)