açò

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: acó, aço


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /əˈsɔ/, occidental /aˈsɔ/
  • Rimes:
  • Etimologia: Del llatí vulgar ecce hoc ‎(«vet aquí això»), segle XIII, en llatí clàssic hoc.

Pronom[modifica]

açò

  1. (valencià i literari) Això, demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la primera persona.

Relacionats[modifica]

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants[modifica]

Notes[modifica]

Tant en la majoria dels parlars valencians com antigament s’usa en contraposició a això i allò amb diferents graus de proximitat.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Pronom[modifica]

açò

  1. forma alternativa de aiçò ‎(«açò, això de jo»)