eix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈeʃ/, occidental /ˈejʃ/
• Rimes: -ejʃ

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Nom: del català antic *aix, del llatí axis, segle XVI.
• Etimologia: Adjectiu i pronom: del llatí ipse, segle XII.

Nom

eix m. ‎(plural eixos)

1. Línia imaginària al voltant de la qual es produeix un moviment rotatori.
2. Barra a la qual va unit un mecanisme que efectua girs.

   Vaig tenir un accident amb el cotxe i se'm va trencar l'eix de les rodes.

3. Línia imaginària amb què es podria dividir un cos simètric en dues meitats iguals, l'una oposada a l'altra.

Traduccions

Línia imaginària al voltant de la qual es produeix un moviment rotatori

• Alemany: Achse ^(de)
• Anglès: axis ^(en)
• Castellà: eje ^(es)

• Francès: axe ^(fr)
• Italià: asse ^(it)

Barra a la qual va unit un mecanisme que efectua girs

• Alemany: Welle ^(de)
• Anglès: shaft ^(en)
• Castellà: eje ^(es)

• Francès: axe ^(fr)
• Italià: asse ^(it)

Adjectiu

eix m. ‎(femení eixa, plural masculí eixos, plural femení eixes)

1. (poc comú, occidental) aqueix, eixe

Relacionats

Demostratius en català

Grau			adjectiu		pronom		adverbi
1r	proximitat	1a persona	aquest	aquest, est1, este2	això	açò2, ço1	aquí	ací2
2n		2a persona		aqueix1, eix1, eixe2		això		aquí, ahí2
3r	llunyania	concreta	aquell		allò		allí
		imprecisa					allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants

• eixe

Pronom

eix

1. (poc comú, occidental) aqueix, eixe

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB