eix

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈeʃ/, occidental /ˈejʃ/
  • Rimes: -ejʃ
  • Etimologia: Nom: Del català antic *aix, del llatí axis, segle XVI. Adjectiu i pronom: del llatí ipse, segle XII.

Nom[modifica]

eix m. ‎(plural eixos)

  1. Línia imaginària al voltant de la qual es produeix un moviment rotatori.
  2. Barra a la qual va unit un mecanisme que efectua girs.
    Vaig tenir un accident amb el cotxe i se'm va trencar l'eix de les rodes.
  3. Línia imaginària amb què es podrira dividir un cos simètric en dues meitats iguals, l'una oposada a l'altra.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

eix m. ‎(femení eixa, plural masculí eixos, plural femení eixes)

  1. (poc comú, occidental) aqueix, eixe

Relacionats[modifica]

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants[modifica]

Pronom[modifica]

eix

  1. (poc comú, occidental) aqueix, eixe

Vegeu també[modifica]