est

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Nom[modifica]

est m. ‎(plural ests o estos)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.

Notes d'ús[modifica]

  • Només s'escriu en majúscula si és la part principal o concreta d'un topònim, ex: països de l'Est.

Relacionats[modifica]

Punts cardinals:

NO N NE
O Compass rose simple plain.svg E
SO S SE
nord-occ. sept. nord-or.
occ. Compass rose simple plain.svg or.
sud-occ. mer. sud-or.
mestral tramuntana gregal
ponent Compass rose simple plain.svg llevant
garbí migjorn xaloc

Sinònims[modifica]

llevant, orient

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

est m. ‎(femení esta, plural masculí estos, plural femení estes)

  1. (arcaisme, nord-occidental) aquest

Relacionats[modifica]

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat (1a persona) aquest, (est)1, (este)2 això, (açò)1, (ço)1 aquí, (ací)1
2n (proximitat 2a persona) aqueix1, eix1, eixe2 (això) (aquí), ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
llunyania imprecisa allà
1) Dialectal o arcaic 2) Valencià
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. En part del català occidental i antigament són tres graus.

Variants[modifica]

Pronom[modifica]

est

  1. (arcaisme, nord-occidental) aquest

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

est

  1. segona persona singular del present d'indicatiu de ésser

Variants[modifica]


Francès
[modifica]

Verb[modifica]

est

  1. tercera persona singular (il, elle, on) del present d'indicatiu de être
    Ex.: Il est haut.

Adjectiu[modifica]

  • Pronúncia: /ɛst/
  • Etimologia: De l'anglosaxó ēast.

est inv. ‎(plural ests)

  1. est
    Ex.: La côte est.


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

est

  1. tercera persona singular del present d'indicatiu actiu de sum