est

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

est m. ‎(plural ests o estos)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.

Notes d'ús[modifica]

  • Només s'escriu en majúscula si és la part principal o concreta d'un topònim, ex: països de l'Est.

Relacionats[modifica]

Punts cardinals:

NO N NE
O Compass rose simple plain.svg E
SO S SE
nord-occ. sept. nord-or.
occ. Compass rose simple plain.svg or.
sud-occ. mer. sud-or.
mestral tramuntana gregal
ponent Compass rose simple plain.svg llevant
garbí migjorn xaloc

Sinònims[modifica]

llevant, orient

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

est m. ‎(femení esta, plural masculí estos, plural femení estes)

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

Relacionats[modifica]

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants[modifica]

Pronom[modifica]

est

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí iste.

Adjectiu[modifica]

est m. ‎(femení esta, plural masculí ests o estos, plural femení estas o estes)

  1. aquest

Variants[modifica]

Pronom[modifica]

est

  1. aquest

Verb[modifica]

est

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de ésser

Variants[modifica]


Francès
[modifica]

Verb[modifica]

est

  1. tercera persona singular (il, elle, on) del present d'indicatiu de être
    Ex.: Il est haut.

Adjectiu[modifica]

  • Pronúncia: /ɛst/
  • Etimologia: De l'anglosaxó ēast.

est inv. ‎(plural ests)

  1. est
    Ex.: La côte est.


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

est

  1. tercera persona singular del present d'indicatiu actiu de sum