occidental

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uk.si.ðənˈtaɫ/, balear /ok.si.ðənˈtaɫ/, /uk.si.ðənˈtaɫ/

Occidental: /ok.si.ðenˈtaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí occidentalis, segle XIV.

Nom

occidental m. f. ‎(plural occidentals)

1. Un natiu o habitant de l'oest d'una regió (o del món sencer).

Adjectiu

occidental inv. ‎(plural occidentals)

1. Relatiu o pertanyent a l'occident.

Derivats

• occidentalitzar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: westerner ^(en)
• Castellà: occidental ^(es)

• Francès: occidental ^(fr)
• Italià: occidentale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: oc·ci·den·tal (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ok.θi.ðenˈtal\, meridional \ok.θi.ðeŋˈtal\

Americà: alt /ok.s(i).denˈtal/, baix \ok.si.ðeŋˈtal\, austral \ok.si.ðenˈtal\

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí occidentālis.

Adjectiu

occidental inv. ‎(plural occidentales)

1. occidental

Antònims

• oriental

Nom

occidental m. f. ‎(plural occidentales)

1. occidental

Miscel·lània

• Síl·labes: oc·ci·den·tal (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre occidental