sum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sum

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /sʊm/
  • Etimologia: Del llatí arcaic *ezom, procedent del protoindoeuropeu *h₁ésti («existir, ser»), que va donar termes cognats en: grec antic εἰμί ‎(eimí), sànscrit अस्मि ‎(ásmi), anglès antic eom. Els temps perfets d'aquest verb deriven del protoitàlic *fūai, procedent del protoindoeuropeu *bʰúHt («esdevenir, arribar a ser»).

Verb[modifica]

sum ‎(1a present?), es ‎(2a present), esse ‎(infinitiu), fuī ‎(perfet), futūrus ‎(supí)

  1. estar, jo estic
    Sic sum ut vides.
    Aquí estic, com pots veure.
  2. ser, jo sóc
    Civis romanus sum.
    Sóc un ciutadà romà.
  3. existir, jo existeixo
    Cogito, ergo sum.
    Penso, per tant existeixo.
  4. passar, haver novetats en l'existència d'algú
    Quid tibi est?
    Què passa?

Derivats[modifica]