sum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /sʊm/
  • Etimologia: Del llatí arcaic *ezom, procedent del protoindoeuropeu *h₁ésti ‎(«existir, ser»), que va donar termes cognats en: grec antic εἰμί ‎(eimí), sànscrit अस्मि ‎ ‎(ásmi), anglès antic eom. Els temps perfets d'aquest verb deriven del protoitàlic *fūai, procedent del protoindoeuropeu *bʰúHt ‎(«esdevenir, arribar a ser»).

Verb[modifica]

sum ‎(1a present?), es ‎(2a present), esse ‎(infinitiu), fuī ‎(perfet), futūrus ‎(supí)

  1. estar, jo estic
    Ex.:Sic sum ut vides , (traducció:«Aquí estic, com pots veure»)
  2. ser, jo sóc
    Ex.:Civis romanus sum , (traducció:«Sóc un ciutadà romà»)
  3. existir, jo existeixo
    Ex.:Cogito, ergo sum , (traducció:«Penso, per tant, existeixo»)
  4. passar, haver novetats en l'existència d'algú
    Ex.:Quid tibi est? , (traducció:«Què passa?»)

Derivats[modifica]