existir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əg.zisˈti/
Occidental: nord-occ. /eg.zisˈti/, val. /eg.zisˈtiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: existí
  • Etimologia: Del llatí exsistĕre ‎(«aparèixer, sorgir, néixer»), format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i el verb sistere ‎(«prendre possessió, estar fixat»).

Verb[modifica]

e·xis·tir intr.

  1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el que és imaginari.
    Exemple: Nen, quan et ficaràs al cap que els vampirs no existeixen?
  2. Haver-hi, quedar alguna cosa.
    Exemple: L'acord no es va realitzar perquè existia un problema econòmic que ho impedia, un problema d'uns quants milions.
    Exemple: En la mitologia grega existien tota mena de éssers: centaures, sirenes, etc.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

e·xis·tir intr. ‎(present existo, passat existí, futur existiré)

  1. existir