olla

Potser volíeu: OLLA

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔ.ʎə/, (gironí) /ˈo.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔ.ʎa/
	valencià /ˈɔ.ʎa/, /ˈɔ.ʎɔ/

Rimes: -ɔʎa
Etimologia: Del llatí ōlla, segle XII, de aula ‎(«pati, espai tancat»).

Nom

olla f. ‎(plural olles)

Recipient de terrissa o metall, de forma ventruda, emprat per a cuinar aliments al foc.
gorg

Sinònims

perol (valencià)

Compostos i expressions

"Ser com una olla de grills": Haver-hi molt de xivarri.
"Olla que no has de menjar, deixa-la cremar": Dita per aconsellar indiferència davant els fets que no ens atenyen directament.

Traduccions

Albanès: sahan ^(sq) m.
Alemany: Topf ^(de) m.
Anglès: pot ^(en)
Armeni: աման ^(hy) ‎(aman)
Àzeri: qazan ^(az)
Belarús: гаршчо́к ^(be) m. ‎(harxtxok)
Búlgar: те́нджера ^(bg) f. ‎(tèndjera)
Castellà: olla ^(es)
Coreà: 단지 ^(ko) ‎(danji)
Danès: potte ^(da) c.
Eslovac: hrniec ^(sk) m.
Eslovè: lonec ^(sl) m.
Esperanto: poto ^(eo)
Estonià: pott ^(et)
Finès: ruukku ^(fi)
Francès: cauldron ^(fr), marmite ^(fr) f.
Friülà: pignat ^(fur), vâs ^(fur), cite ^(fur), ole ^(fur)
Gallec: pota ^(gl) f., pote ^(gl) m., perola ^(gl) f., caldeiro ^(gl) m.
Grec antic: χύτρα ^(grc) f. ‎(khýtra)
Hebreu: סִיר‎ ^(he) m.
Hindi: बरतन ^(hi) m.
Hongarès: edény ^(hu)
Ídix: טאָפּ‎ ^(yi) m.
Ido: poto ^(io)
Italià: pentola ^(it)
Japonès: 鍋 ^(ja)
Kazakh: кәстрөл ^(kk) ‎(käströl/kastrol)
Llatí: olla ^(la) f.
Llengua de signes catalana: OLLA ^(csc)
Macedoni: тенџере ^(mk) n.
Maori: hopane ^(mi)
Neerlandès: pot ^(nl) m.
Noruec: potte ^(no) m. f.
Occità: ola ^(oc) f.
Persa: دیگ ^(fa)
Polonès: garnek ^(pl) m.
Portuguès: pote ^(pt) m., panela ^(pt) f.
Quítxua: manka ^(qu)
Romanès: oală ^(ro) f.
Romaní: piri ^(rom) f.
Rus: горшо́к ^(ru) m. ‎(gorxok)
Sànscrit: चरु ^(sa) m.
Serbocroat: лонац ^(sh), lonac ^(sh)
Suahili: chungu ^(sw)
Suec: gryta ^(sv) c.
Turc: tencere ^(tr)
Txec: hrnec ^(cs) m.
Ucraïnès: го́рщик ^(uk) m. ‎(hòrsxik)
Vietnamita: nồi ^(vi)
Volapük: skal ^(vo)
Xinès: 鍋 ^(zh) ‎(锅, guō)

Miscel·lània

Síl·labes: o·lla (2)
Anagrames: allò, lloa, lloà

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈo.ʎa/, meridional /ˈo.ʝa/

Americà: /ˈo.ʝa/, austral \ˈo.ʒa\

Rimes: -oʎa

Nom

olla f. ‎(plural ollas)

olla

Miscel·lània

Síl·labes: o·lla (2)

Finès

Verb

olla ‎(1a persona present olen, 3a persona singular present on, 3a persona plural present ovat, connegatiu present ole, impersonal present ollaan, participi passat ollut)

existir
on ratkaisu
existeix una solució
haver-hi
metsässä on mustikoita
al bosc hi ha nabius
ser (qualitat)
olen katalaani
soc català/na

Suomi on kaunis maa
Finlàndia és un país bonic
estar (estat)
olen onnellinen
estic content

olet sairas
estàs malalt/a
ser (locatiu)
koira on ulkona
el gos és a fora
ser (temporal)
oli jo yö
ja era de nit
fer (fenòmen atmosfèric)
nyt on kylmä
ara fa fred
ser (possessió, el posseïdor va en cas genitiu)
kenen tämä on?
de qui és això?
tenir (el posseïdor va en cas adessiu davant del verb, el verb va sempre en 3a persona singular, el posseït va en nominatiu darrere del verb)
hänellä on iso auto
ell/ella té un cotxe gran
haver de, caldre (modal d'obligació amb el participi present o el participi present passiu del verb principal)
työ on tehtävä
la feina s'ha de fer
(literalment, «la feina és sent feta, tehtävä és el participi present passiu de tehdä, fer»)
haver (auxiliar per formar els temps perfet i plusquamperfet etc amb el participi passat del verb principal)
tyttö on tullut
la noia ha vingut
(literalment, «la noia és vinguda, tullut és el participi passat de tulla, venir»)

poika oli jo noussut
el noi ja s'havia llevat
(literalment, «el noi era llevat, noussut és el participi passat de nousta, llevar-se»)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre olla