pot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Nom: preromà incert, segle XIV. Probablement d’un substrat pirinenc, cognat de l’occità pòt i de l’aragonès pote, on la documentació és més antiga i difós en altres llengües pel francès pot. Documentat en llatí tardà pottus ‎(«mena de vas»), no es relaciona amb pōtus ‎(«acte de beure»), ni amb cap arrel germànica ni cèltica. Compareu amb el letó pots ‎(«pot») i el lituà puodas ‎(«pot, tupí»), possibles cognats del grup pirinenc.
• Etimologia: Verb: del llatí potest, del verb tardà potēre mantingut del clàssic posse.

Nom

pot m. ‎(plural pots)

1. Vas per a guardar-hi coses.

Relacionats

• potassa, potassi, potatge, potinga

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Büchse ^(de) f., Kanne ^(de) f., Krug ^(de) m., Vase ^(de) f., Behälter ^(de) m., Gefäß ^(de) n.
• Anglès: pot ^(en)
• Aragonès: pote ^(en) m.
• Basc: poto ^(eu), pote ^(eu)
• Castellà: bote ^(es) m., pote ^(es) m.
• Francès: pot ^(fr) m.
• Occità: pòt ^(fr) m.

Verb

pot

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: opt ^(alfagrama), top ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

Català antic

Nom

pot m. ‎(plural pots)

1. pot
2. llavi

   «A les fembres tolre lo nas, el pot, e les oreyes, e les mamelles, e si obs es, cremar en foch.» (Usatges de Barcelona)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Anglès

• Pronúncia: /pɒt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

pot ‎(plural pots)

1. ansat, tupí

Vegeu també

• pot. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].