vas

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

vas m. ‎(plural vasos)

  1. Recipient per a líquids.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vas

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu del verb anar


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

vas ‎(plural vasa)

  1. (anatomia) vas

Referències[modifica]

  • vas. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

  • Etimologia: Segons Lewis i Short [1] emparentat etimològicament amb el terme del grec antic εἷμα ‎(eima, «equipament»), que té en anglès el terme cognat ware.

vās n. ‎(genitiu vāsis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vās vāsa
Vocatiu vās vāsa
Acusatiu vās vāsa
Genitiu vāsis vāsum
Datiu vāsī vāsibus
Ablatiu vāse vāsibus
  1. equipament
    Ex.: ille ex Siciliā jam castra commoverat et vasa collegerat
  2. recipient
  3. utensili domèstic, parament de la llar

Nom[modifica]

  • Etimologia: De l'indoeuropeu *vadh («promesa»), que va donar en alemany Wette ‎(«aposta») i en anglès antic wedd («contracte, compromís»).[2][3]

vas m. ‎(genitiu vadis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vas vadēs
Vocatiu vas vadēs
Acusatiu vadem vadēs
Genitiu vadis vadum
Datiu vadī vadibus
Ablatiu vade vadibus
  1. fiança
    Ex.: vades deserere (traducció: «no pagar la fiança» o «no comparèixer davant la justícia»)

Referències[modifica]

  1. Charlton T. Lewis; Charles Short, 'A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, vas
  2. >Charlton T. Lewis; Charles Short, 'A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, vās
  3. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 vadh