vas

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Nom[modifica]

vas m. ‎(plural vasos)

  1. Recipient per a líquids.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vas

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu del verb anar


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

vas ‎(plural vasa)

  1. (anatomia) vas

Vegeu també[modifica]

  • vas. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

  • Etimologia: Segons Lewis i Short [1] emparentat etimològicament amb el grec antic εἷμα ‎(eima, «equipament»), cognat de l’anglès ware.

vās n. ‎(genitiu vāsis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vās vāsa
Vocatiu vās vāsa
Acusatiu vās vāsa
Genitiu vāsis vāsum
Datiu vāsī vāsibus
Ablatiu vāse vāsibus
  1. equipament
    Ille ex Siciliā jam castra commoverat et vasa collegerat.
  2. recipient
  3. utensili domèstic, parament de la llar

Nom[modifica]

  • Etimologia: De l'indoeuropeu *vadh («promesa»), que va donar en alemany Wette ‎(«aposta») i en anglès antic wedd («contracte, compromís»).[2][3]

vas m. ‎(genitiu vadis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vas vadēs
Vocatiu vas vadēs
Acusatiu vadem vadēs
Genitiu vadis vadum
Datiu vadī vadibus
Ablatiu vade vadibus
  1. fiança
    vades deserere («no pagar la fiança» o «no comparèixer davant la justícia»)

Vegeu també[modifica]

  1. Charlton T. Lewis; Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, vas
  2. Charlton T. Lewis; Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, vās
  3. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 vadh