vas

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbas/, balear /ˈvas/

Occidental: nord-occidental /ˈbas/, valencià /ˈvas/, /ˈbas/

• Rimes: -as
• Homòfon: bas
• Etimologia: Del llatí vāsum, segle XIV [nom].
• Etimologia: Del llatí vādis, del verb vādō [verb].
• Anagrama: avs

Nom

vas m. ‎(plural vasos)

1. Recipient per a líquids.
2. (alguerès) gerro

Hipònims

• got

Traduccions

Traduccions: vas

• Anglès: vase ^(en)
• Castellà: vaso ^(es) m.

• Francès: vase ^(fr) m.

Verb

vas

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de anar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Nom

vas ‎(plural vasa)

1. (anatomia) vas

Vegeu també

• vas. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia: /waːs/

Nom

• Etimologia: Segons Lewis i Short emparentat etimològicament amb el grec antic εἷμα ‎(heîma, «equipament»), cognat de l’anglès ware.

vās n. ‎(genitiu vāsis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vās	vāsa
Vocatiu	vās	vāsa
Acusatiu	vās	vāsa
Genitiu	vāsis	vāsum
Datiu	vāsī	vāsibus
Ablatiu	vāse	vāsibus

1. equipament

   Ille ex Siciliā jam castra commoverat et vasa collegerat.

2. recipient
3. utensili domèstic, parament de la llar

Nom

• Etimologia: De l'indoeuropeu *vadh («promesa»), que va donar en alemany Wette ‎(«aposta») i en anglès antic wedd («contracte, compromís»).

vas m. ‎(genitiu vadis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vas	vadēs
Vocatiu	vas	vadēs
Acusatiu	vadem	vadēs
Genitiu	vadis	vadum
Datiu	vadī	vadibus
Ablatiu	vade	vadibus

1. fiança

   vades deserere («no pagar la fiança» o «no comparèixer davant la justícia»)