vas

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbas/, balear /ˈvas/

Occidental: nord-occidental /ˈbas/, valencià /ˈvas/, /ˈbas/

• Rimes: -as
• Homòfon: bas
• Etimologia: Del llatí vāsum, variant de vās, segle XIV [nom].
• Etimologia: Del llatí vādis, del verb vādō [verb].

Nom

vas m. ‎(plural vasos)

1. Recipient per a líquids.
2. (dialectal central, nord-occidental) got
3. (alguerès) gerro

Hipònims

• got

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vase ^(en)
• Castellà: vaso ^(es) m.

• Francès: vase ^(fr) m.

Verb

vas

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de anar

Miscel·lània

• Anagrama: avs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Nom

vas ‎(plural vasa)

1. (anatomia) vas

Vegeu també

• vas. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /waːs/
• Etimologia: [1] Segons Lewis i Short emparentat etimològicament amb el grec antic εἷμα ‎(heîma, «equipament»), cognat de l’anglès ware.
• Etimologia: [2] De l'indoeuropeu *vadh («promesa»), que va donar en alemany Wette ‎(«aposta») i en anglès antic wedd («contracte, compromís»).

Nom

vās n. ‎(genitiu vāsis)

1. equipament

   Ille ex Siciliā jam castra commoverat et vasa collegerat.

   (afegiu la traducció en català)

2. recipient
3. utensili domèstic, parament de la llar

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vās	vāsa
Vocatiu	vās	vāsa
Acusatiu	vās	vāsa
Genitiu	vāsis	vāsum
Datiu	vāsī	vāsibus
Ablatiu	vāse	vāsibus

Variants

• vāsum

Nom

vas m. ‎(genitiu vadis)

1. fiança

   Vades deserere

   No pagar la fiança, o no comparèixer davant la justícia.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vas	vadēs
Vocatiu	vas	vadēs
Acusatiu	vadem	vadēs
Genitiu	vadis	vadum
Datiu	vadī	vadibus
Ablatiu	vade	vadibus