La tercera declinació té el genitiu singular en -is. El nominatiu singular presenta formes diferents per evolució fonètica: rex (<regs), regis; virtus (<virtuts), virtutis; natio (<nation), nationis. La consonant del tema és la que apareix en treure la terminació -is al genitiu singular.
En funció del nombre de síl·labes en el nominatiu i genitiu singulars, parisil·làbics si són iguals (hostis, hostis) i imparisil·làbics si són diferents (consul, consulis), es divideixen en dos grans grups:
Tema en consonant: són imparisil·làbics.
Tema en -i-: són parisil·làbics més alguns casos específics.
En un i altre cas poden ser de gènere masculí, femení (amb una flexió comuna) o neutre.
Alguns noms de ciutats i el substantiu rus (camp) conserven el locatiu en -i: Carthagini, a Cartago; ruri, al camp.
Són en general imparisil·làbics, excepte alguns casos que tenen el tema en -i-. Inclou els parisil·làbics de noms de parentesc: pater -ris, mater -ris, frater, ris; i alguns substantius com canis -is, juvenis -is.
Es divideix en dos grups segons el nominatiu singular: amb -s o sense desinència. Els neutres no varien.
Són els que tenen un tema en consonant oclusiva: labial (p, b), dental (t, d) o velar (k, g); o bé sibilant (s).
Els temes en -s generalment la conserven en el nominatiu, i es converteix en -r en altres casos per rotacisme. Per analogia, alguns noms poden presentar un nominatiu en -s o -r: dolos/dolor -is, honos/honor -is. D'altres, presenten un canvi vocàlic en el lexema: corpus -oris, cinis -eris.
Masculins i femenins amb nominatiu en -is o -es i a més parisil·làbics: navis, navis; nubes, nubis. Excepte canis -is, juvenis -is.
Masculins i femenins amb nominatiu en -s/-x i amb lexema amb dues consonants (són imparisil·làbics): serpens, serpentis; nox, noctis
Neutres amb nominatiu en -e, -al, -ar (els dos últims són imparisil·làbics): mare, maris; animal, animālis; exemplar, exemplāris.
Altres substantius d'evolució peculiar: cos -tis, dos -tis, lis -tis, imber -ris, linter -ris, venter -ris, uter -ris.
Es caracteritzen per afegir una i en el genitiu plural; i en els neutres també en el nominatiu, vocatiu i acusatiu plurals, a més de l'ablatiu singular. Alguns femenins substitueixin per i l'acusatiu i ablatiu singular o bé presenten vacil·lació: sitis -is, tussis -is, febris -is, puppis -is, turris -is, navis -is.
