ir

De Viccionari
Potser volíeu: -ir, ir-, IR, Ir


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Adverbi: del llatí hĕri. Verb: del llatí īre.

Adverbi[modifica]

ir

  1. ahir

Variants[modifica]

Verb[modifica]

ir ‎(pronomial ir-se'n)

  1. anar

Sinònims[modifica]

Notes d'ús[modifica]

Usat sobretot en temps futur, conservat en la conjugació actual en català septentrional del verb anar.

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí īre.

Verb[modifica]

ir intr., pron. ‎(pronominal irse, present voy, passat fui, futur iré)

  1. anar
  2. venir (cap a l’altre interlocutor)
    Mañana iré a verte.Demà vindré a veure’t.