ir

Potser volíeu: -ir, ir-, IR, Ir

Català antic

• Etimologia: Adverbi: del llatí hĕri. Verb: del llatí īre.

Adverbi

ir

1. ahir

Variants

• hir, ahir

Verb

ir ‎(pronomial ir-se'n)

1. anar

Sinònims

• anar

Notes d'ús

Usat sobretot en temps futur, conservat en la conjugació actual en català septentrional del verb anar.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Etimologia: Del llatí īre.

Verb

ir intr., pron. ‎(pronominal irse, present voy, passat fui, futur iré)

1. anar
2. venir (cap a l’altre interlocutor)

   Mañana iré a verte. ― Demà vindré a veure’t.