fui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfuj/
• Rimes: -uj

Verb

fui

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: fiu ^(alfagrama)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfwi/
• Rimes: -i

Verb

fui

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb ir
2. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb ser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Italià

Verb

fui

1. primera persona singular (io) del passat de essere

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊ.iː/

Verb

fuī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de sum