fiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

fiu

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de fer

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fiu (1)
  • Anagrama: fui


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

fiu

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfiw/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Nom[modifica]

fiu m. ‎(plural fius)

  1. fill

Sinònims[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfiw/
  • Etimologia: Del llatí filius.

Nom[modifica]

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un fiu niște fii
Gen. dat. unui fiu unor fii
Definit
Nom. acc. fiul fiii
Gen. dat. fiului fiilor
Vocatiu fiule fiilor
  1. fill


Tahitià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfi.u/

Verb[modifica]

fiu

  1. estar cansat, fastiguejat
  2. estar-ne tip, fart

Notes[modifica]

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

Sinònims[modifica]