fiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

fiu

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de fer

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fui


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

fiu

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfiw/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Nom[modifica]

fiu m. ‎(plural fius)

  1. fill

Sinònims[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfiw/
  • Etimologia: Del llatí filius.

Nom[modifica]

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

  1. fill

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) fiu fiul (niște) fii fiii
Genitiu-datiu (unui) fiu fiului (unor) fii fiilor
Vocatiu fiule fiilor



Tahitià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfi.u/

Verb[modifica]

fiu

  1. estar cansat, fastiguejat
  2. estar-ne tip, fart

Notes[modifica]

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

Sinònims[modifica]