fiu

Català

Verb

fiu

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de fer

Miscel·lània

• Síl·labes: fiu (1)
• Anagrama: fui

Català antic

Verb

fiu

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

• fi

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfiw/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Nom

fiu m. ‎(plural fius)

1. fill

Sinònims

• hilh, en gascó
• filh, en llenguadocià

Romanès

• Pronúncia: /ˈfiw/
• Etimologia: Del llatí filius.

Nom

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	fiu	niște	fii
Gen. dat.	unui	fiu	unor	fii
Definit
Nom. acc.	fiul		fiii
Gen. dat.	fiului		fiilor
Vocatiu	fiule		fiilor

1. fill

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi.u/

Verb

fiu

1. estar cansat, fastiguejat
2. estar-ne tip, fart

Notes

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

Sinònims

• ha'umani