ser

De Viccionari
Potser volíeu: Ser


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈse/, (gironí) /ˈsɛ/
balear /ˈsə/, /ˈsɛ/
Occidental:  nord-occidental /ˈse/, valencià /ˈseɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Homòfons: ce, se,
  • Etimologia: Reducció de ésser per analogia amb les formes conjugades en present, futur i condicional, segle XIII.

Verb[modifica]

ser intr., aux. ‎(intransitiu ser-hi)

  1. ésser, existir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sóc, és, som

Variants[modifica]

  • ésser (culte), esser (gironí, mallorquí, menorquí), sere (septentrional)

Notes[modifica]

  • Històricament ha predominat la forma ésser, tot i que alguns autors clàssics també usaven ser.
  • En la primera meitat del segle XX, ésser era la forma literària i ser la forma oral.
  • Actualment predomina ser, mentre que ésser s’usa en registres cultes.
  • Com a substantiu es manté ésser.

Sinònims[modifica]

Notes[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: ers (alfagrama), res (revers), rés

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ser


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈseɾ/
  • Rimes: -eɾ

Verb[modifica]

ser aux., intr. ‎(present soy, passat fui, futur seré)

  1. ser

Nom[modifica]

ser m. ‎(plural seres)

  1. ésser

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: res (revers)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ser


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /seɾ/

Nom[modifica]

ser m. ‎(plural sers)

  1. tarda
  2. vespre

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /sεr/

Nom[modifica]

ser m. inan.

  1. formatge

Declinació[modifica]