sóc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: soc


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sóc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser

Variants[modifica]

  • soc (ortografia del 2016)
    L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.
  • , forma arcaica.
  • som, forma balear.

Traduccions[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

sóc

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser