Vés al contingut

fóra

De Viccionari
Potser volíeu: fora, FORA, forà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈfo.ɾə/, occidental /ˈfo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí fueram i fuerat.

Verb

[modifica]

fóra

  1. Primera persona del singular (jo) del condicional de ésser/ser.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de ésser/ser.
  3. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.
  4. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.

Variants

[modifica]
  • fora (ortografia del 2016)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fó·ra (2)
  • Anagrames: afor (alfagrama), faró

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

fóra

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del condicional de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del condicional de esser
  3. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de esser
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de esser