forà

Potser volíeu: fora, FORA, fóra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /fuˈɾa/, balear /foˈɾa/, /fuˈɾa/

Occidental: /foˈɾa/

• Rimes: -a
• Homòfon: furà
• Etimologia: Del llatí vulgar *fŏrānu, de foras ‎(«de fora»).

Adjectiu

forà m. ‎(femení forana, plural masculí forans, plural femení foranes)

1. Situat o procedent de fora, respecte d'un lloc abans esmentat.

Sinònims

• exterior, foraster

Traduccions

Traduccions

• Anglès: foreign ^(en)
• Castellà: foráneo ^(es)fuereño ^(es)
• Francès: étranger ^(fr)
• Italià: estero ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·rà (2)
• Anagrames: afor ^(alfagrama), faró

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot