esser

Potser volíeu: èsser, ésser

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈsɛ/
	balear /əˈsə/, /əˈsɛ/
Occidental:	nord-occidental /eˈse/
	valencià /eˈseɾ/, /eˈse/

• Rimes: -ɛ(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *essere, del clàssic esse.

Verb

esser intr., aux.

1. (gironí, mallorquí, menorquí) Forma alternativa de ésser.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ser (2)
• Anagrames: reses, resés

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB

Català antic

Verb

esser

1. ésser

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	esser
gerundi	essent
participi	estat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	som	est	és	som	sots	són
	so	ets			sou
	soc
	són
imperfet	era	eres	era	érem	érets	eren
					éreu
passat simple	fuy	fuist	fo	fom	fos	foren
	fo	fust	fon	fórem	fórets
	fon	fost	fou		fóreu
	fonch	fos	fonch
	fou	fores
futur	seré	seràs	serà	serem	serets	seran
					sereu
condicional	seria	series	seria	seríem	seríets	serien
	fora	fores	fora	fórem	seríeu	foren
					fórets
					fóreu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	sia	sies	sia	siam	siats	sien
	siga	sigues	siga	sigam	siau	siguen
					sigats
					sigau
imperfet	fos	fosses	fos	fóssem	fóssets	fossen
	fora	fores	fora	fórem	fósseu	foren
					fórets
					fóreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	sies	sia	siam	siats	sien
	–	sigues	siga	sigam	siau	siguen
	–				sigats
	–				sigau