eren

Potser volíeu: Eren, èren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.ɾən/, occidental /ˈe.ɾen/
• Rimes: -eɾen

Verb

eren

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ren (2)

Català antic

Verb

eren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet d'indicatiu de esser

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈe.ɾen/, meridional \ˈe.ɾeŋ\

Americà: alt /ˈe.ɾen/, baix \ˈe.ɾeŋ\, austral /ˈe.ɾen/

• Rimes: -eɾen

Verb

eren ‎(infinitiu erar)

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present de subjuntiu del verb erar
2. tercera persona del plural (ustedes) de l'imperatiu del verb erar

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ren (2)
• Anagrames: Erne, rene, René