ets

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈets/

Informal: nord-occidental /ˈes/

• Rimes: -ets

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (article àton) /əd͡z/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈɛts/
• Rimes: -ɛts
• Etimologia: Verb: del llatí es modificat a partir del plural estis evitant la confusió amb la tercera persona est, amb evolució estis > *ests o *etis.
• Etimologia: Article: modificació de es per la pronúncia popular davant sibilant, es sifons /əd͡ziˈfons/ com dos sifons /dod͡ziˈfons/, es xots /əˈt͡ʃɔts/

Verb

ets

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

• eres (valencià), ses (alguerès)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: bist ^(de)
• Anglès: [you] are ^(en)
• Basc: zara ^(eu), haiz ^(eu), zaude ^(eu), hago ^(eu)
• Castellà: [tú] eres ^(es)
• Hindi: है ^(hi)

Article

ets m. pl.

1. (col·loquial, mallorquí i menorquí) es, els, article determinat masculí plural utilitzat davant vocal.

   Van trobar ets amics.

Sinònims

• els (literari)
• es (davant consonant)
• sos (darrera la preposició amb)

Nom

ets m. pl.

1. Forma plural del llatí et ‎(«i») usat en la locució amb tots els ets i uts.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: est ^(alfagrama), set, sét, tes

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Atles: ALDC 2121

Català antic

Verb

ets

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de esser