De Viccionari
Potser volíeu: so, SO, , ŝo


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈso/
  • Rimes: -o

Verb[modifica]

  1. (arcaisme, nord-occidental, alguerès, central) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser
    «I dic: On só? Per quina terra vella, / -Per quin cel mort-, o pasturatges muts» (J.V. Foix, Sol i de dol)

Variants[modifica]

  • so (ortografia del 2016)
    L'ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: os (alfagrama), ós


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser


Hongarès
[modifica]

Nom[modifica]

  1. sal