os

Potser volíeu: Os, ós, -ós

Multilingüe

Símbol

os

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.

Català

• Pronúncia: /ˈɔs/
• Anagrames: ós, so

Nom

os m. ‎(plural ossos)

1. Cadascun dels òrgans durs i resistents, però no especialment pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.

Traduccions

os [1] (òrgan de l'esquelet)

• Anglès: bone ^(en)
• Castellà: hueso ^(es) m.
• Francès: os ^(fr)

• Indonesi: tulang ^(id)
• Italià: osso ^(it)

Nom

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de ós

Nom

os f. pl.

1. forma plural de o

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
• Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

Nom

ōs n. ‎(genitiu ōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ōs	ōra
Vocatiu	ōs	ōra
Acusatiu	ōs	ōra
Genitiu	ōris	ōrum
Datiu	ōrī	ōribus
Ablatiu	ōre	ōribus

1. (Terminologia Anatomica) boca
2. veu, paraula

   Ex. Uno ore — («D'una sola veu, tots a una.»)

3. cara

   Ex. In ore parentum liberos jugulat. — («Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).»)

4. obertura
5. proa

Derivats

cōram ōrārium ōreae ōrō

ōscillum ōscitō ōsculum ōstīgō

Nom

os n. ‎(genitiu ossis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	os	ossa
Vocatiu	os	ossa
Acusatiu	os	ossa
Genitiu	ossis	ossum
Datiu	ossī	ossibus
Ablatiu	osse	ossibus

1. os