os

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Potser volíeu: Os, ós, -ós


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

os

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.


Català
[modifica]

Nom[modifica]

os m. ‎(plural ossos)

  1. Cadascun dels òrgans durs i resistents, però no especialment pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de ós

Nom[modifica]

os f. pl.

  1. forma plural de o

Referències[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
  • Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

Nom[modifica]

ōs n. ‎(genitiu ōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ōs ōra
Vocatiu ōs ōra
Acusatiu ōs ōra
Genitiu ōris ōrum
Datiu ōrī ōribus
Ablatiu ōre ōribus
  1. (Terminologia Anatomica) boca
  2. veu, paraula
    Ex. Uno ore — («D'una sola veu, tots a una.»)
  3. cara
    Ex. In ore parentum liberos jugulat. — («Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).»)
  4. obertura
  5. proa

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

os n. ‎(genitiu ossis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu os ossa
Vocatiu os ossa
Acusatiu os ossa
Genitiu ossis ossum
Datiu ossī ossibus
Ablatiu osse ossibus
  1. os