os

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -os, OS, Os, -ós, ós


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

os

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.


Català
[modifica]

  • Àudio: oriental
(fitxer)

Nom[modifica]

os m. ‎(plural ossos)

  1. Cadascun dels òrgans durs i resistents, però no especialment pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

os f. pl.

  1. forma plural de o

Nom[modifica]

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de ós

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: so (revers),

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
  • Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

Nom[modifica]

ōs n. ‎(genitiu ōris)

  1. (Terminologia Anatomica) boca
  2. veu, paraula
    Uno ore
    D'una sola veu, tots a una.
  3. cara
    In ore parentum liberos jugulat.
    Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).
  4. obertura
  5. proa

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ōs ōra
Vocatiu ōs ōra
Acusatiu ōs ōra
Genitiu ōris ōrum
Datiu ōrī ōribus
Ablatiu ōre ōribus


Derivats[modifica]

Nom[modifica]

os n. ‎(genitiu ossis)

  1. os