oscillum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔsˈkɪl.lʊm/
• Etimologia: De osculum ‎(«boqueta») i de cilleo ‎(«moure»).

Nom

oscillum n. ‎(genitiu oscillī)

1. mascareta, figura votiva dedicada a Baccus o a Saturn

   Tibique (Bacche) oscilla ex altā suspendunt mollia pinu.—(«I a tu, Baccus, et dedico aquesta mascareta que deixo penjant lliurement d'un pi.»)

2. (Botànica) Cavitat de l'ovari d'una flor.
3. balanceig, oscil·lació

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	oscillum	oscilla
Vocatiu	oscillum	oscilla
Acusatiu	oscillum	oscilla
Genitiu	oscillī	oscillōrum
Datiu	oscillō	oscillīs
Ablatiu	oscillō	oscillīs

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, oscillum1, oscillum2