ora

De Viccionari
Potser volíeu: orà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»), doblet de aura ‎(«vent suau»).

Nom[modifica]

ora f. ‎(plural ores)

  1. Vent suau i plaent.
  2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

Verb[modifica]

ora

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈoː.ra/

Nom[modifica]

ōra

  1. nominatiu plural de ōs
  2. vocatiu plural de ōs
  3. acusatiu plural de ōs