Vés al contingut

hora

De Viccionari
Potser volíeu: HORA

Català

[modifica]
Oriental:  /ˈɔ.ɾə/, (gironí) /ˈo.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /ˈɔ.ɾa/
valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/
  • Rimes: -ɔɾa
  • Etimologia: Del llatí hōra, del grec antic ὥρα ‎(hṓra, «període de temps, estona»), segle XIV.

hora f. ‎(plural hores)

  1. Període de temps equivalent a seixanta minuts.
    Fa una hora que han arribat els convidats.
  2. Moment concret en què es fa una activitat específica.
    És l'hora de dinar.
    És l'hora de començar a treballar.

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ho·ra (2)
  • Anagrama: rahó

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí hōra.

hora f. ‎(plural horas)

  1. hora

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ho·ra (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈhoː.ra/
  • Etimologia: Del grec ὥρα ‎(hṓra).

hōra f. ‎(genitiu hōrae)

  1. hora

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu hōra hōrae
Vocatiu hōra hōrae
Acusatiu hōram hōrās
Genitiu hōrae hōrārum
Datiu hōrae hōrīs
Ablatiu hōrā hōrīs


Tahitià

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈho.ɾa/
  • Etimologia: Del llatí hora

hora

  1. hora
    Hora ha?, quina hora és?
    'E hora piti, són les dues
    'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre