hora

Potser volíeu: HORA

Català

• Pronúncia: oriental /ˈɔ.ɾə/, occidental /ˈɔ.ɾa/
• Rimes: -ɔɾa
• Etimologia: Del llatí hōra, procedent del grec ὥρα ‎(«període de temps, estona») .

Nom

ho·ra f. ‎(plural hores)

1. Període de temps equivalent a seixanta minuts.

   Ex.:"Fa una hora que han arribat els convidats."

2. Moment concret en què es fa una activitat específica.

   Ex.:"És l'hora de dinar."

   Ex.:"És l'hora de començar a treballar."

Traduccions

Traduccions: hora

• Alemany: Stunde ^(de) f.
• Anglès: hour ^(en)
• Castellà: hora ^(es) f.
• Eslovac: hodina ^(sk) f.
• Esperanto: horo ^(eo)
• Francès: heure ^(fr) f.

• Italià: ora ^(it) f.
• Polonès: godzina ^(pt) f.
• Llengua de signes catalana: HORA ^(csc)
• Portuguès: hora ^(pt) f.
• Rus: час ^(ru) m. ‎(txas)

Vegeu també

• Hora a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: oriental /o.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí hōra.

Nom

ho·ra f. ‎(plural horas)

1. hora

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora

Llatí

• Pronúncia: /ˈhoː.ra/
• Etimologia: Del grec ὥρα ‎(ora).

Nom

hōra f. ‎(genitiu hōrae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	hōra	hōrae
Vocatiu	hōra	hōrae
Acusatiu	hōram	hōrās
Genitiu	hōrae	hōrārum
Datiu	hōrae	hōrīs
Ablatiu	hōrā	hōrīs

1. hora

Tahitià

• Pronúncia: /ˈho.ɾa/
• Etimologia: Del llatí hora

Nom

hora

1. hora

   Hora ha?, quina hora és?

   'E hora piti, són les dues

   'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre