hora
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: HORA
Català[modifica]
Nom[modifica]
hora f. (plural hores)
- Període de temps equivalent a seixanta minuts.
- Fa una hora que han arribat els convidats.
- Moment concret en què es fa una activitat específica.
- És l'hora de dinar.
- És l'hora de començar a treballar.
Notes[modifica]
- La vocal oberta és una evolució anòmala de la vocal llarga llatina. La vocal tancada originària es manté en empordanès i algunes zones del gironès.
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ho·ra (2)
- Anagrama: rahó
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
hora f. (plural horas)
Relacionats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ho·ra (2)
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
hōra f. (genitiu hōrae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | hōra | hōrae |
Vocatiu | hōra | hōrae |
Acusatiu | hōram | hōrās |
Genitiu | hōrae | hōrārum |
Datiu | hōrae | hōrīs |
Ablatiu | hōrā | hōrīs |
Tahitià[modifica]
Nom[modifica]
hora
- hora
- Hora ha?, quina hora és?
- 'E hora piti, són les dues
- 'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre