hora

Potser volíeu: HORA

Català

• Pronúncia: oriental /ˈɔ.ɾə/, occidental /ˈɔ.ɾa/
• Rimes: -ɔɾa
• Etimologia: Del llatí hōra, procedent del grec ὥρα ‎(hṓra, «període de temps, estona»), segle XIV.
• Anagrama: rahó

Nom

ho·ra f. ‎(plural hores)

1. Període de temps equivalent a seixanta minuts.

   Ex.:"Fa una hora que han arribat els convidats."

2. Moment concret en què es fa una activitat específica.

   Ex.:"És l'hora de dinar."

   Ex.:"És l'hora de començar a treballar."

Traduccions

Traduccions: hora

• Afrikaans: uur ^(af)
• Alemany: Stunde ^(de) f.
• Anglès: hour ^(en)
• Àrab: سَاعَة‎ ^(ar) f.
• Arameu: שעתא‎ ^(arc) f.
• Armeni: ժամ ^(hy) ‎(jam)
• Castellà: hora ^(es) f.
• Coreà: 시 ^(ko)
• Cors: ora ^(co)
• Eslovac: hodina ^(sk) f.
• Eslovè: úra ^(sl) f.
• Esperanto: horo ^(eo)
• Estonià: tund ^(et)
• Feroès: tími ^(fo) m.
• Francès: heure ^(fr) f.
• Friülà: ore ^(fur) f.
• Gal·lès: awr ^(cy) f.
• Georgià: საათი ^(ka) ‎(sàati)
• Grec: ώρα ^(el) f. ‎(ora)
• Grec antic: ὥρα ^(grc) f. ‎(hṓra)
• Hongarès: óra ^(hu)
• Ido: horo ^(io)
• Irlandès: uair ^(ga) f.
• Italià: ora ^(it) f.
• Japonès: 時 ^(ja)
• Jiddisch: שעה‎ ^(yi) f.
• Kazakh: сағат ^(kk) ‎(sağat/sagat)
• Kirguís: саат ^(ky) ‎(saat)

• Llatí: hora ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: HORA ^(csc)
• Malgaix: ora ^(mg)
• Maltès: siegħa ^(mt)
• Mongol: цаг ^(mn)
• Neerlandès: uur ^(nl) n.
• Occità: ora ^(oc) f.
• Persa: ساعت‎ ^(fa)
• Polonès: godzina ^(pt) f.
• Portuguès: hora ^(pt) f.
• Retoromànic: ura ^(rm) f.
• Romanès: oră ^(ro) f.
• Rus: час ^(ru) m. ‎(txas)
• Sànscrit: घण्टा ^(sa) f.
• Sicilià: ura ^(scn) f.
• Suahili: saa ^(sw)
• Suec: timme ^(sv) c.
• Tagal: oras ^(tl)
• Tai: ชั่วโมง ^(th)
• Tàtar: сәгать ^(tt)
• Turc: saat ^(tr)
• Txec: hodina ^(cs) f.
• Ucraïnès: годи́на ^(uk) f. ‎(hodina)
• Urdú: گھنٹا‎ ^(ur) m.
• Való: eure ^(wa)
• Vènet: óra ^(vec)
• Volapük: düp ^(vo)
• Xinès: 小時 ^(zh) ‎(小时, xiǎoshí)

Vegeu també

• Hora a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: oriental /o.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí hōra.

Nom

ho·ra f. ‎(plural horas)

1. hora

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora

Llatí

• Pronúncia: /ˈhoː.ra/
• Etimologia: Del grec ὥρα ‎(hṓra).

Nom

hōra f. ‎(genitiu hōrae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	hōra	hōrae
Vocatiu	hōra	hōrae
Acusatiu	hōram	hōrās
Genitiu	hōrae	hōrārum
Datiu	hōrae	hōrīs
Ablatiu	hōrā	hōrīs

1. hora

Tahitià

• Pronúncia: /ˈho.ɾa/
• Etimologia: Del llatí hora

Nom

hora

1. hora

   Hora ha?, quina hora és?

   'E hora piti, són les dues

   'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre