plaent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɫəˈen/, balear /pɫəˈent/, /pɫəˈen/
Occidental: nord-occidental /pɫaˈen/, valencià /pɫaˈent/, /pɫaˈen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí vulgar *placente, cas oblic de placens, participi present de placēre, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

pla·ent inv. ‎(plural plaents)

  1. Que plau, agradable.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pla·ent

  1. Gerundi del verb plaure

Vegeu també[modifica]