plaent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /pɫəˈen/, balear /pɫəˈent/, /pɫəˈen/

Occidental: nord-occidental /pɫaˈen/, valencià /pɫaˈent/, /pɫaˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí vulgar *placente, cas oblic de placens, participi present de placēre, segle XIV.

Adjectiu

pla·ent inv. ‎(plural plaents)

1. Que plau, agradable.

Traduccions

Traduccions: plaent

• Anglès: pleasant ^(en)
• Castellà: placentero ^(es)

• Francès: plaisant ^(fr)
• Llengua de signes catalana: AGRADAR ^(csc)

Verb

pla·ent

1. Gerundi del verb plaure

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC