òrgan

Potser volíeu: organ

Català

• Pronúncia: oriental /ˈɔr.ɣən/, occidental /ˈɔɾ.ɣan/
• Etimologia: Formació culta del llatí organum, del grec antic ὄργανον ‎(órganon, «eina, instrument»), que en català antic havia donat orgue, segle XIX.

Nom

òr·gan m. ‎(plural òrgans)

1. Conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.

Derivats

• orgànic

Traduccions

Traduccions: òrgan

• Alemany: Organ ^(de) n.
• Anglès: organ ^(en)
• Àrab: عُضْو ^(ar) m.
• Belarús: о́рган ^(be) m. ‎(órhan)
• Castellà: órgano ^(es)
• Danès: organ ^(da) n.
• Eslovac: orgán ^(sk) m.
• Eslovè: organ ^(sl) m.
• Esperanto: organo ^(eo)
• Estonià: organ ^(et)
• Feroès: gagn ^(fo) n.
• Finès: elin ^(fi)
• Francès: organe ^(fr)
• Friülà: orghin ^(fur)
• Gallec: órgano ^(gl) m.
• Gal·lès: organ ^(cy) m. f.
• Grec: όργανο ^(el) n. ‎(órgano)
• Grec antic: ὄργανον ^(grc) n. ‎(órganon)
• Hebreu: אֵיבָר‎ ^(he) m.
• Italià: organo ^(it) m.
• Japonès: 器官 ^(ja)
• Jiddisch: אָרגאַן‎ ^(yi) m.

• Llatí: organum ^(la) n.
• Macedoni: орган ^(mk) m.
• Neerlandès: orgaan ^(nl) n.
• Noruec: organ ^(no) n.
• Occità: organ ^(oc) m.
• Persa: اندام ^(fa)
• Polonès: narząd ^(pl) m., organ ^(pl) m.
• Portuguès: órgano ^(pt) m., órgão ^(pt) m.
• Romanès: organ ^(ro) n.
• Rus: о́рган ^(ru) m. ‎(órgan)
• Sànscrit: अङ्ग ^(sa) m.
• Suec: organ ^(sv) n.
• Tai: อวัยวะ ^(th)
• Tàmil: உறுப்பு ^(ta)
• Telugu: అంగము ^(te)
• Turc: organ ^(tr)
• Txec: orgán ^(cs) m.
• Urdú: عضو‎ ^(ur)
• Uzbek: a'zo ^(uz), organ ^(uz)
• Való: organe ^(wa)
• Vietnamita: cơ quan ^(vi)
• Xinès: 器官 ^(zh) ‎(qìguān)