ós

Potser volíeu: os, -os, OS, Os, -ós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈos/^ⓘ
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí ŭrsus, segle XIV.

Nom

ós m. ‎(plural óssos, femení óssa)

1. Mamífer omnívor que en la classificació científica forma una família pròpia, Ursidae. És salvatge, pelut, molt voluminós i amb cua i orelles rodones i urpes llargues i dures. Camina en quatre potes (quadrúpede), però de vegades també en dues.

Variants

• os (ortografia del 2016); l’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Compostos i expressions

• ós blanc
• ós bru
• ós del Tibet
• ós panda
• ós polar

Traduccions

Mamífer omnívor de grans dimensions

• Alemany: Bär ^(en) n.
• Anglès: bear ^(en) n.
• Asturià: osu ^(ast)
• Basc: hartz ^(eu)
• Bretó: ourz ^(br) m., arzh ^(br)
• Castellà: oso ^(es) m.
• Cors: orsu ^(co)
• Danès: bjørn ^(da) c.
• Eslovac: medveď ^(sk) m.
• Esperanto: urso ^(eo)
• Francès: ours ^(fr) m.
• Friülà: ors ^(fur) m.
• Gallec: oso ^(gl) m.
• Grec: αρκούδα ^(el) f. ‎(arkuda)
• Grec antic: ἄρκτος ^(grc) f. ‎(árktos)

• Italià: orso ^(it) m.
• Llatí: ursus ^(la) m.
• Neerlandès: beer ^(nl) m.
• Noruec: bjørn ^(no)
• Occità: ors ^(oc) m.
• Polonès: niedźwiedź ^(pl) m.
• Portuguès: urso ^(pt) m.
• Retoromànic: urs ^(rm) m.
• Romanès: urs ^(ro) m.
• Rus: медведь ^(ru) m. ‎(medved)
• Sard: ursu ^(sc), ultzu ^(sc) m.
• Sicilià: ursu ^(scn) m.
• Suec: björn ^(sv)
• Txec: medvěd ^(cs) m.

Miscel·lània

• Anagrames: so ^(revers), só

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Gallec

• Pronúncia: /ɔs/

Contracció

ós

1. Contracció de la preposició a amb l'article definit masculí plural os, als

Variants

• aos

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: so ^(revers), só