cara

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CARA


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈka.ɾə/, occidental /ˈka.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del grec antic κάρα ‎(kára, «cap, expressió facial»), segle XIV.

Nom[modifica]

cara f. ‎(plural cares)

  1. (anatomia) Rostre.
  2. Superfície d'un cos (les cares d'un cub)
  3. Un dels dos costats d'una moneda, oposada a la creu.
  4. (pilota basca, golf, esports de raqueta) Cadascuna de les dues bandes de la fulla d'una pala o del cap d'una raqueta, una eina o un bastó amb què es colpeja la pilota, el volant o la bola.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • cara de pomes agres
  • cara de jutge
  • amb cara llarga = estar trist
  • tenir molta cara = no tenir vergonya
  • fer bona cara = semblar saludable i feliç
  • amb cara de pocs amics = amb un posat amenaçant
  • amb la sort de cara = tenir sort
  • creuar la cara a algú = pegar
  • fer una cara nova = pegar
  • donar la cara = dir la veritat, reconèixer els fets

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

cara f. ‎(plural cares)

  1. forma femenina de car

Verb[modifica]

cara

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de carar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb carar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Asturià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkaɾa/

Nom[modifica]

cara f. ‎(plural cares)

  1. (anatomia) cara, rostre

Sinònims[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

cara f. ‎(plural caras)

  1. cara
  2. (hoquei sobre herba) dret

Adjectiu[modifica]

cara f. ‎(plural caras)

  1. forma femenina de caro

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·ra (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkaː.ra/

Adjectiu[modifica]

cara f. ‎(plural care)

  1. forma femenina de caro


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkaː.ra/, /ˈkaː.raː/

Adjectiu[modifica]

cāra

  1. nominatiu femení singular de cārus
  2. nominatiu neutre plural de cārus
  3. acusatiu neutre plural de cārus
  4. vocatiu femení singular de cārus
  5. vocatiu neutre plural de cārus

cārā

  1. ablatiu femení singular de cārus


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.ɾo̞/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Nom[modifica]

cara f. ‎(plural caras o cares [aranès])

  1. cara

Adjectiu[modifica]

cara f. ‎(plural caras)

  1. forma femenina de car