caragirat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˌka.ɾə.ʒiˈɾat/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˌka.ɾa.ʒiˈɾat/, valencià /ˌka.ɾa.d͡ʒiˈɾat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De caragirar, segle XVI.

Adjectiu

caragirat m. ‎(femení caragirada, plural masculí caragirats, plural femení caragirades)

1. traïdor
2. hipòcrita

Verb

caragirat

1. Participi masculí singular del verb caragirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·gi·rat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB