caragirar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˌka.ɾə.ʒiˈɾa/, balear /ˌca.ɾə.ʒiˈɾa/, /ˌka.ɾə.ʒiˈɾa/
Occidental: nord-occidental /ˌka.ɾa.ʒiˈɾa/, valencià /ˌka.ɾa.d͡ʒiˈɾaɾ/

Verb[modifica]

ca·ra·gi·rar trans., pron. ‎(pronominal caragirar-se)

  1. Fer canviar de manera de pensar, d'idea.
  2. Trencar una promesa o una relació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: caragiro, caragira, caragirem

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]