traïdor

Potser volíeu: traidor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾə.iˈðo/
Occidental:	nord-occidental /tɾa.iˈðo/, valencià /tɾa.iˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Semicultisme del llatí trāditōrem ‎(‘el qui lliura, traïdor’), de trādere, segle XIII. La forma més comuna en català antic i en modern prefabrià era traidor/traydor formant diftong, potser per la fusió en llatí vulgar dels verbs trādere ‎(‘trair’) i trahere ‎(‘traure’).

Adjectiu

traïdor m. ‎(femení traïdora, plural masculí traïdors, plural femení traïdores)

1. Persona que ha fallat en la confiança.
2. Dit d'un animal que fa una malifeta quan un menys s'ho espera.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: traitor ^(en)
• Castellà: traidor ^(es)
• Francès: traître ^(fr)
• Italià: traditore ^(it)
• Noruec: forræder ^(no)

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ï·dor (3)
• Anagrames: atordir, tirador

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot