caro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: caró


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈka.ɾu/, balear /ˈca.ɾo/, /ˈka.ɾu/
Occidental: /ˈka.ɾo/
  • Etimologia: De càreu, del llatí carabus ‎(«embarcació folrada de cuir»), del grec antic κάραβος ‎(kárabos, «llagosta de mar»).

Nom[modifica]

caro m. ‎(plural caros)

  1. Embarcació de pesca llarga i estreta, de rem sense pal ni coberta.
  2. (peixos, central) quimera

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.ɾo/

Adjectiu[modifica]

ca·ro m. ‎(femení cara, plural masculí caros, plural femení caras)

  1. car


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkaː.ro/

Adjectiu[modifica]

cà·ro m. ‎(femení cara, plural masculí cari, plural femení care)

  1. estimat, benvolgut
  2. car, agradable, amable
  3. important, valuós
  4. car, costós

Adverbi[modifica]

caro

  1. car


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.roː/, /ˈkaː.roː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ker- («tallar»)

Nom[modifica]

carō f. ‎(genitiu carnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu carō carnēs
Vocatiu carō carnēs
Acusatiu carnem carnēs
Genitiu carnis carnum
Datiu carnī carnibus
Ablatiu carne carnibus
  1. tall de carn
  2. polpa de la fruita

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

cārō

  1. datiu masculí singular de cārus
  2. ablatiu masculí singular de cārus
  3. datiu neutre singular de cārus
  4. ablatiu neutre singular de cārus