caro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: caró


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈka.ɾu/, balear /ˈca.ɾo/, /ˈka.ɾu/
Occidental: /ˈka.ɾo/
  • Etimologia: De càreu, del llatí carabus ‎(«embarcació folrada de cuir»), del grec antic κάραβος ‎(kárabos, «llagosta de mar»).

Nom[modifica]

caro m. ‎(plural caros)

  1. Embarcació de pesca llarga i estreta, de rem sense pal ni coberta.
  2. (peixos, central) quimera

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

caro m. ‎(femení cara, plural masculí caros, plural femení caras)

  1. car

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·ro (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkaː.ro/

Adjectiu[modifica]

caro m. ‎(femení cara, plural masculí cari, plural femení care)

  1. estimat, benvolgut
  2. car, agradable, amable
  3. important, valuós
  4. car, costós

Adverbi[modifica]

caro

  1. car

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cà·ro (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.roː/, /ˈkaː.roː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ker- («tallar»)

Nom[modifica]

carō f. ‎(genitiu carnis)

  1. tall de carn
  2. polpa de la fruita

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu carō carnēs
Vocatiu carō carnēs
Acusatiu carnem carnēs
Genitiu carnis carnum
Datiu carnī carnibus
Ablatiu carne carnibus


Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

cārō

  1. datiu masculí singular de cārus
  2. ablatiu masculí singular de cārus
  3. datiu neutre singular de cārus
  4. ablatiu neutre singular de cārus