arco

Potser volíeu: arcó, arçó

Català

Verb

arco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·co (2)
• Anagrames: acor ^(alfagrama), caro, caró, cora, ocra ^(revers), orca, racó, roca, Roca

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈaɾ.ko/

Americà: alt /ˈaɾ.k(o)/, baix /ˈaɾ.ko/

• Rimes: -aɾko
• Etimologia: Del llatí arcus.

Nom

arco m. ‎(plural arcos)

1. arc

Derivats

• arcada
• arcar
• arquear

Verb

arco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb arcar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·co (2)
• Anagrames: acro-, caro, cora, croa, croá, ocra ^(revers), orca, raco, roca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arco

Gallec

• Pronúncia ^(AFI): /ˈaɾko̝/
• Etimologia: Del llatí arcus.

Nom

arco m. ‎(plural arcos)

1. arc

Derivats

• arquear

Verb

arco

1. primera persona singular del present d'indicatiu de arcar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·co (2)
• Anagrames: acro-, caro, coar, cora, croa, roca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en gallec
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre arco
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre arco

Portuguès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí arcus.

Nom

arco m. ‎(plural arcos)

1. arc

Verb

arco

1. primera persona singular (eu) del present d'indicatiu de arcar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·co (2)
• Anagrames: acro-, caro, coar, cora, corá, croa, ocra ^(revers), orca, roca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Priberam da Língua Portuguesa sobre arco