Vés al contingut

Viccionari:Pronúncia de l'italià

De Viccionari

Notes generals per la indicació de la pronúncia de l'italià, segons l'AFI.

Trets fonètics

[modifica]

La majoria de paraules són planes, però només s'accentuen les agudes que acaban en consonant i no es distingeixen les esdrúixoles: en canvi, és una pràctica habitual en els diccionaris en italià accentuar totes les paraules per facilitar la pronúncia. En el Viccionari ho indiquem així en la sil·labificació.

Les vocals són les mateixes que les vocals tòniques en català: /a/ à, /e/ é, /ɛ/ è, /i/ ì, /o/ ó, /ɔ/ ò, /u/ ù. No existeix neutralització de vocals àtones /ə/. Els diftongs són sempre creixents amb les semivocals /j/, /w/. La u no és mai muda. Dins d'una paraula, una vocal tònica tendeix a ser més llarga (/ː/) quan es troba al final de la síl·laba i no és seguida per s + consonant o un grup tal com pn, ps, tm.

És freqüent la geminació representada per la duplicació de consonants. Es pot transcriure duplicant el so o utilitzant el símbol d'allargament /ː/ (mamma /ˈmamma/~/ˈmamːa/).

No existeix diferència entre erra vibrant (/r/) o múltiple, i bategant o simple (/ɾ/), sinó erra vibrant simple i erra vibrant geminada.

El grup ll equival a l·l, i gli equival a ll. El grup che, chi, equival a que, qui, en canvi ce, ci equival a txe, txi.

Alfabet

[modifica]
LletraAFIExemplesComentaris
aaalto, padre
eepera, perchévocal tancada (tònica o àtona)
ɛmembro, c'èvocal oberta (només tònica)
iiprima, colibrì
jpiano, schiettodiftongs creixents
ooombravocal tancada (tònica o àtona)
ɔottovocal oberta (només tònica)
uupure, caucciù
wvuoto, quidiftongs creixents
LletraAFIExemplesComentaris
bbbanca, cibo
ckcavolo, acuto, anchec + a, o, u, consonant; ch + e, i
t͡ʃfacevo, cinquec + e, i
ciao, cioccolataci + a, (e), o, u
tt͡ʃacceso, cacciaregeminació[1]
dddunque, caldo
fffatto, Africa
gɡgatto, agro, ghettog + a, o, u, consonant; gh + e, i
d͡ʒfingere, pagina, giunglag + e, i; gi + a, (e), o, u
ʎglielogli + a, e, o, u; gl + i[2]
ʎʎmaglia, luglio, famigliageminació intervocàlica[3]
ɲgnomo, gnocco
ɲɲbagno, cegnogeminació intervocàlica[3]
jjJesolorara, equival a i semiconsonant; en estrangerismes, equival a g suau
kkkarakul
llpala, lato, nulla
mmmano, amare
nnnano, punto
ŋstanco, unghiaseguida de velar /ɡ/, /k/
ɱinvece, anfibioseguida de labiodental /f/, /v/
pppiano, proprio
q[4]kquestoseguida sempre de /w/
rrRoma, quattro, terraerra vibrant, encara que sovint és [ɾ] bategant entre vocals (sera), i a vegades també en inicial de paraula (Roma, segons el parlant).
sssano, pastoessa sorda, pot alternar (intervocàlica) amb essa sonora segons els dialectes
zrosa, asmaessa sonora, intervocàlica i davant consonant sonora
ssassassino, pessimogeminació[1]
ʃscena, scimmia, sciamesc + e, i; sci + a, (e), o, u
ʃʃcascina, asciageminació intervocàlica[3]
ttmito, tranne
vvvado, poverosense betacisme
wv
w
wolframioestrangerismes
xksxenofobiahel·lenismes i estrangerismes
yjyogurtestrangerismes, equival a i semiconsonant
z[5]t͡szoccolo, canzone
tt͡spizza, graziegeminació intervocàlica[3]
d͡zzulù, manzo
dd͡zmezzo, ozonogeminació intervocàlica[3]

Notes

[modifica]
  1. 1 2 Entre vocals, totes les consonants poden ser geminades excepte /z/; també hi ha un fenomen anomenat "geminació fonosintàctica" (raddoppiamento fonosintattico): ho bisogno /ˈɔ bbiˈzoɲɲo/.
  2. Excepció: precedit de n o en els hel·lenismes, gl seguit de i representa /ɡl/.
  3. 1 2 3 4 5 Entre vocals, /ʎ/, /ɲ/, /ʃ/, /t͡s/ i /d͡z/ són sempre geminades, inclòs entre diferents paraules.
  4. Geminada amb c (ex. acqua, piacqui); excepciones: beqquadro, soqquadro.
  5. /t͡s/ i /d͡z/ són lletrejades de la mateixa manera, però tenen orígens diferents.

Vegeu també

[modifica]