Viccionari:Pronúncia de l'italià
Notes generals per la indicació de la pronúncia de l'italià, segons l'AFI.
Trets fonètics
[modifica]La majoria de paraules són planes, però només s'accentuen les agudes que acaban en consonant i no es distingeixen les esdrúixoles: en canvi, és una pràctica habitual en els diccionaris en italià accentuar totes les paraules per facilitar la pronúncia. En el Viccionari ho indiquem així en la sil·labificació.
Les vocals són les mateixes que les vocals tòniques en català: /a/ à, /e/ é, /ɛ/ è, /i/ ì, /o/ ó, /ɔ/ ò, /u/ ù. No existeix neutralització de vocals àtones /ə/. Els diftongs són sempre creixents amb les semivocals /j/, /w/. La u no és mai muda. Dins d'una paraula, una vocal tònica tendeix a ser més llarga (/ː/) quan es troba al final de la síl·laba i no és seguida per s + consonant o un grup tal com pn, ps, tm.
És freqüent la geminació representada per la duplicació de consonants. Es pot transcriure duplicant el so o utilitzant el símbol d'allargament /ː/ (mamma /ˈmamma/~/ˈmamːa/).
No existeix diferència entre erra vibrant (/r/) o múltiple, i bategant o simple (/ɾ/), sinó erra vibrant simple i erra vibrant geminada.
El grup ll equival a l·l, i gli equival a ll. El grup che, chi, equival a que, qui, en canvi ce, ci equival a txe, txi.
Alfabet
[modifica]| Lletra | AFI | Exemples | Comentaris |
|---|---|---|---|
| a | a | alto, padre | |
| e | e | pera, perché | vocal tancada (tònica o àtona) |
| ɛ | membro, c'è | vocal oberta (només tònica) | |
| i | i | prima, colibrì | |
| j | piano, schietto | diftongs creixents | |
| o | o | ombra | vocal tancada (tònica o àtona) |
| ɔ | otto | vocal oberta (només tònica) | |
| u | u | pure, caucciù | |
| w | vuoto, qui | diftongs creixents |
| Lletra | AFI | Exemples | Comentaris |
|---|---|---|---|
| b | b | banca, cibo | |
| c | k | cavolo, acuto, anche | c + a, o, u, consonant; ch + e, i |
| t͡ʃ | facevo, cinque | c + e, i | |
| ciao, cioccolata | ci + a, (e), o, u | ||
| tt͡ʃ | acceso, cacciare | geminació[1] | |
| d | d | dunque, caldo | |
| f | f | fatto, Africa | |
| g | ɡ | gatto, agro, ghetto | g + a, o, u, consonant; gh + e, i |
| d͡ʒ | fingere, pagina, giungla | g + e, i; gi + a, (e), o, u | |
| ʎ | glielo | gli + a, e, o, u; gl + i[2] | |
| ʎʎ | maglia, luglio, famiglia | geminació intervocàlica[3] | |
| ɲ | gnomo, gnocco | ||
| ɲɲ | bagno, cegno | geminació intervocàlica[3] | |
| j | j | Jesolo | rara, equival a i semiconsonant; en estrangerismes, equival a g suau |
| k | k | karakul | |
| l | l | pala, lato, nulla | |
| m | m | mano, amare | |
| n | n | nano, punto | |
| ŋ | stanco, unghia | seguida de velar /ɡ/, /k/ | |
| ɱ | invece, anfibio | seguida de labiodental /f/, /v/ | |
| p | p | piano, proprio | |
| q[4] | k | questo | seguida sempre de /w/ |
| r | r | Roma, quattro, terra | erra vibrant, encara que sovint és [ɾ] bategant entre vocals (sera), i a vegades també en inicial de paraula (Roma, segons el parlant). |
| s | s | sano, pasto | essa sorda, pot alternar (intervocàlica) amb essa sonora segons els dialectes |
| z | rosa, asma | essa sonora, intervocàlica i davant consonant sonora | |
| ss | assassino, pessimo | geminació[1] | |
| ʃ | scena, scimmia, sciame | sc + e, i; sci + a, (e), o, u | |
| ʃʃ | cascina, ascia | geminació intervocàlica[3] | |
| t | t | mito, tranne | |
| v | v | vado, povero | sense betacisme |
| w | v w | wolframio | estrangerismes |
| x | ks | xenofobia | hel·lenismes i estrangerismes |
| y | j | yogurt | estrangerismes, equival a i semiconsonant |
| z[5] | t͡s | zoccolo, canzone | |
| tt͡s | pizza, grazie | geminació intervocàlica[3] | |
| d͡z | zulù, manzo | ||
| dd͡z | mezzo, ozono | geminació intervocàlica[3] |
Notes
[modifica]- 1 2 Entre vocals, totes les consonants poden ser geminades excepte /z/; també hi ha un fenomen anomenat "geminació fonosintàctica" (raddoppiamento fonosintattico): ho bisogno /ˈɔ bbiˈzoɲɲo/.
- ↑ Excepció: precedit de n o en els hel·lenismes, gl seguit de i representa /ɡl/.
- 1 2 3 4 5 Entre vocals, /ʎ/, /ɲ/, /ʃ/, /t͡s/ i /d͡z/ són sempre geminades, inclòs entre diferents paraules.
- ↑ Geminada amb c (ex. acqua, piacqui); excepciones: beqquadro, soqquadro.
- ↑ /t͡s/ i /d͡z/ són lletrejades de la mateixa manera, però tenen orígens diferents.
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia en italià - Dizionario Italiano, d'Enrico Olivetti, inclou la pronúncia.
