vibrant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /biˈβɾan/, balear /viˈbɾant/, /viˈbɾan/

Occidental: nord-occidental /biˈβɾan/, valencià /viˈbɾant/, /biˈβɾan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De vibrar, segle XIX.

Adjectiu

vibrant inv. ‎(plural vibrants)

1. Que vibra.
2. (fonètica) D’una consonant, que es realitza en dos o més períodes vibratoris amb un moviment ràpid de l’àpex de la llengua en contacte amb la regió alveolar.
3. entusiàstic

Antònims

• bategant

Traduccions

Que vibra

• Anglès: vibrant ^(en)
• Castellà: vibrante ^(es)

• Francès: vibrant ^(fr)

D’una consonant amb períodes vibratoris

• Anglès: trill ^(en)
• Castellà: vibrante ^(es)

• Francès: roulé ^(fr)

Verb

vibrant

1. Gerundi del verb vibrar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·brant (2)
• Heterograma de 7 lletres (abinrtv)
• Anagrama: brivant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot