a

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -a, a-, a., A, à, -à, À, á, Á, â, Â, ă, Ă, ą, Ą, ά, Ά, α, Α


Multilingüe[modifica]

Símbol[modifica]

a

  1. Símbol de l'acceleració com a magnitud física.
    a = Δv/Δt


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom) /ˈa/
  • Rimes: -a
  • Àudio:
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (preposició, àton) oriental /ə/, occidental /a/
  • Etimologia: Preposició: del llatí ad, segle XI.

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l’alfabet català.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

Nom[modifica]

a f. ‎(plural as)

  1. Nom de la primera lletra de l'alfabet i de les cinc vocals.

Nota d'ús[modifica]

En català se suprimeix davant de l'acusatiu, llevat dels pronoms personals tònics.

Compostos i expressions[modifica]

  • Explicar alguna cosa de la A a la Z = Explicar-ho bé, amb detalls i ordre.
  • No saber ni la a = No saber ni els rudiments d'una cosa.
  • Prendre la a per la b = Prendre una cosa per altra.

Traduccions[modifica]

Traduccions

Preposició[modifica]

a

  1. Introduint un complement de lloc:
    1. Direcció del moviment.
    2. El terme del moviment o la distància.
    3. L'indret precís amb nom propi o amb l’article definit.
      Volem anar a París.
      No hi ha llet a la nevera.
    4. La proximitat amb relació a un lloc, situació prop, tocant.
  2. Introduint un complement de temps:
    1. El temps en què és o s'esdevé alguna cosa.
    2. El terme d'un període de temps.
  3. Formant part de locucions:
    1. El mode de l'acció.
    2. El preu.
  4. Introdueix l'objecte indirecte del verb.
  5. Excepcionalment, introdueix l'objecte directe, per raons d'estructura, per desfer possibles equívocs.

Relacionats[modifica]

  • en: introduint un complement de lloc de l’indret indefinit o precedit d’adjectiu, pronom o numeral.

Traduccions[modifica]

Denota la direcció del moviment
Denota el terme o la distància
Denota el temps
Denota el mode de l'acció
Indica el preu

Vegeu també[modifica]


Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /eɪ/, /ə/ (sense l'estrès)
  • àudio (EUA)
  • àudio (EUA, sense l'estrès)

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet anglès.

Relacionats[modifica]

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

Article[modifica]

a

  1. un (davant so consonant)

Variants[modifica]

  1. an (davant so vocal)

Preposició[modifica]

a

  1. per (freqüència)
    twice a week (dues vegades per setmana)

Nom[modifica]

a ‎(plural a's o as o aes)

  1. a


Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa/
  • Rimes: -a

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet castellà.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

Nom[modifica]

a f. ‎(plural aes)

  1. Lletra a/A.
  2. Signe de la proposició universal afirmativa.

Preposició[modifica]

a

  1. Uneix al verb amb el complement indirecte i amb el directe quan aquest és de persona determinada o està personificant.
  2. Indica la direcció que porta el terme a què s'encamina alguna persona o cosa.
  3. Marca la distància en el temps i en l'espai.
  4. Substitueix altres preposicions expressant altres relacionades amb el verb.
  5. Precedeix a l'infinitiu regit per un verb que expressa el començament, manteniment o finalitat de l'acció.
  6. En frases curtes o exclamatives marca un ordre o decisió.
  7. Davant de formes d'infinitiu, en expressions de sentit condicional, equival a la conjunció si.
  8. Forma nombrosos modismes.


Esperanto[modifica]

  • Pronúncia(i): /a/

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats[modifica]

Alfabet esperantista: a A, b B, c C, ĉ Ĉ, d D, e E, f F, g G, ĝ Ĝ, h H, ĥ Ĥ, i I, j J, ĵ Ĵ, k K, l L, m M, n N, o O, p P, r R, s S, ŝ Ŝ, t T, u U, ŭ Ŭ, v V, z Z


Nom[modifica]

a ‎(acusatiu a-on, plural a-oj, plural acusatiu a-ojn)

  1. Nom de la primera lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats[modifica]

  • bo (posterior)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre a


Francès[modifica]

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet francès.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ


Gallec[modifica]

  • Pronúncia: /a/

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet gallec.

Variants[modifica]

Nom[modifica]

a m. ‎(plural as)

  1. a (nom de la lletra a)

Preposició[modifica]

a

  1. a

Article[modifica]

a f. ‎(plural as, masculí o)

  1. la
    a casa
    la casa

Pronom[modifica]

a f. ‎(plural as)

  1. la

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre a
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre a


Ibèric[modifica]

  • Etimologia: Inicial d’un mot desconegut, especulativament de abaŕkebi ‎(abaŕkebi, «12»).

Abreviatura[modifica]

a • ‎(a)

  1. Unitat de pes equivalent a 144 dracmes, entre 374 i 494 grams.
    aI·oIIII·kiIIII - 1 a, 4 o, 4 ki = uns 600 grams (pes del bol de La Grajuela)

Relacionats[modifica]

Unitats metrològiques:

  • a ‎(a) = 12 o
  • o ‎(o) = 12 ki
  • ki ‎(ki) = 12 e
  • e ‎(e) = 12 be
  • be ‎(be)

Vegeu també[modifica]


Italià[modifica]

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet italià.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

Nom[modifica]

a f. ‎(plural invariable)

  1. a (lletra)


Occità[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa/

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet occità.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Alfabet occità: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, x X, z Z
lletres modificades: à À, á Á, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü; estrangerismes: k K, w W, y Y

Nom[modifica]

a f. ‎(plural as)

  1. a

Preposició[modifica]

a

  1. a

Interjecció[modifica]

a

  1. ah
  2. ha

Verb[modifica]

a

  1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de aver


Polonès[modifica]

  • Pronúncia: /a/

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet polonès.

Relacionats[modifica]

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

Nom[modifica]

a n.

  1. a (lletra)

Conjunció[modifica]

a

  1. i
    Ty jesz, a ja piję. ― Tu menges, i jo bec.

Relacionats[modifica]

Notes[modifica]

En polonès, tant a com i són nexes copulatius, però a indica una oposició.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1


Romanès[modifica]

Article[modifica]

a f. ‎(plural ale)

  1. de la (article possessiu singular femení)

Relacionats[modifica]

Articles en romanès
Cas Articles definits Articles adjectivals Articles possessius Articles indefinits
singular plural singular plural singular plural singular plural
m. n. f. m. n. f. m. n. f. m. n. f. m. n. f. m. n. f. m. n. f. m. n. f.
nominatiu
acusatiu 		-l (-le, -ul) -a (-ua) -i -le cel cea cei cele al a ai ale un o niște
genitiu
datiu 		-lui (-ului) -i (-ei) -lor celui celei celor (alui) (alei) (alor) unui unei unor

Vegeu també[modifica]

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet romanès.

Relacionats[modifica]

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z


Sicilià[modifica]

Article[modifica]

a f. ‎(plural i, masculí u)

  1. forma alternativa de la
    A fimmina - la dona


Turc[modifica]

  • Etimologia: De la lletra a de l'alfabet llatí.

Lletra[modifica]

a ‎(minúscula, majúscula A)

  1. Primera lletra de l'alfabet turc, que representa el so /a/.
    Ex.: ala / /ɑˈɫɑ/

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=a&oldid=2145614»