-a

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: a, a-, a., A, , à, À, á, Á, â, Â, ă, Ă, ά, Ά, α, Α


Català
[modifica]

  • Etimologia: Flexiu: del llatí -a.
  • Etimologia: Verbal: del llatí -at.

Desinència[modifica]

-a f. ‎(plural -es)

  1. Flexió de la forma femenina singular.
    Exemples: progenitorprogenitora, llargllarga.

Desinència[modifica]

-a ‎(verbal)

  1. Forma conjugada en tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.
    Exemple: cantarcanta.

Notes[modifica]

  • Usat també sistemàticament com a segona persona de l’imperatiu.


Basc
[modifica]

Sufix[modifica]

-a ‎(plural -ak)

  1. el, la (article definit singular)
    etxe (casa, una casa)etxea (la casa)


Esperanto
[modifica]

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Desinència[modifica]

-a ‎(adjectival)

  1. Forma adjectius.
    Exemple: amikoamika.


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí illa, nominatiu femení singular de ille.

Sufix[modifica]

-a f. ‎(plural -le, genitiu -lor)

  1. la (article definit femení)

Notes[modifica]

El sufix s'afegeix de la següent forma:

  • El noms acabats per redueixen -ăa en -a. Exemple: casă ‎(«casa») → casa ‎(«la casa»).
  • El noms acabats per -e precedida de consonant, afegeixen -a formant diftong. Exemple: cruce ‎(«creu») → crucea ‎(«la creu»).
  • El noms acabats per -ie redueixen -iea en -ia. Exemple: baie ‎(«bany») → baia f. ‎(«el bany»)
  • El noms acabats per -a tònica, reforcen l'articulació afegint -ua. Exemple: stea ‎(«estrella») → steaua ‎(«l'estrella»).
  • Els monosíl·labs acabats en vocal també afegeixen -ua. Exemple: zi ‎(«dia») → ziua f. ‎(«el dia»)
  • Els dies de la setmana canvien -i per -ea. Exemple: luni ‎(«dilluns») → lunea f. ‎(«el dilluns»)

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]