Vés al contingut

cantar

De Viccionari
Potser volíeu: càntar

Català

[modifica]
Oriental:  /kənˈta/
Occidental:  nord-occidental /kanˈta/
valencià /kanˈtaɾ/, /kanˈta/

Verb

[modifica]

cantar trans., intr.

  1. Produir música amb la veu.
  2. Un ocell, emetre sons harmoniosos o rítmics.
  3. Un grill, una cigala, emetre sons de fregament per vibració.
  4. (beisbol, esports de raqueta) Fer saber en veu alta, un àrbitre o un anotador, el resultat d'un moment determinat del partit o la presa d'una decisió.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: canto, canta, cantem

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • cantar l'alè (vulgar) = fer pudor
  • cantar les quaranta = esbroncar
  • cantar tot el que se sap = confessar, acusar
  • tenir el cor cantant = estar content

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

cantar m. ‎(plural cantars)

  1. cant, cançó

Variants

[modifica]

Verb

[modifica]

cantar

  1. cantar

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /kanˈtaɾ/, meridional \kaŋˈtaɾ\
Americà: alt /k(a)nˈtaɾ/, baix \kaŋˈtaɾ\, austral /kanˈtaɾ/

Verb

[modifica]

cantar ‎(present canto, passat canté, futur cantaré)

  1. cantar

Conjugació

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • cantar las cuarenta = esbroncar
  • cantar como una almeja = desentonar, cridar l'atenció

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: can·tar (2)

Occità

[modifica]

Verb

[modifica]

cantar

  1. cantar