canto

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: cantò, cantó, Cantó


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkan.tu/, occidental /ˈkan.to/

Verb[modifica]

canto

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cantar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cantar

Miscel·lània[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: RU: /ˈkæntəʊ/, EUA: /ˈkæntoʊ/

Nom[modifica]

canto ‎(plural cantos)

  1. cant (una de les divisions principals d'un poema llarg)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈkan.to/, meridional \ˈkaŋ.to\
Americà: alt /ˈkan.t(o)/, baix \ˈkaŋ.to\, austral /ˈkan.to/

Nom[modifica]

canto m. ‎(plural cantos)

  1. cant
  2. caire
  3. còdol

Verb[modifica]

canto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb cantar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·to (2)


Gallec
[modifica]

Nom[modifica]

canto m. ‎(plural cantos)

  1. cant
  2. caire
  3. còdol

Verb[modifica]

canto

  1. primera persona singular del present d'indicatiu de cantar


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkan.to/

Nom[modifica]

canto m. ‎(plural canti)

  1. cant, cançó
  2. cantonada, racó

Verb[modifica]

canto

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cantare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: càn·to (2)


Portuguès
[modifica]

Nom[modifica]

canto m. ‎(plural cantos)

  1. cantonada
  2. cant

Verb[modifica]

canto

  1. primera persona singular (eu) del present d'indicatiu de cantar