canto

Potser volíeu: cantò, cantó, Cantó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkan.tu/, occidental /ˈkan.to/

Verb

canto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cantar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·to (2)
• Anagrames: Conat, conta, contà, cotna, nocat, tanco

Anglès

• Pronúncia: RU: /ˈkæntəʊ/, EUA: /ˈkæntoʊ/

Nom

canto ‎(plural cantos)

1. cant (una de les divisions principals d'un poema llarg)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan.to/, meridional \ˈkaŋ.to\

Americà: alt /ˈkan.t(o)/, baix \ˈkaŋ.to\, austral /ˈkan.to/

• Rimes: -anto
• Etimologia:

Del llatí cantus ‎(«cant»), de canĕre ‎(«cantar»).

Del llatí cantus ‎(«llanda de roda»), d'origen celta.

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

1. cant

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

1. caire
2. còdol

Compostos i expressions

• canto rodado: còdol

Verb

canto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·to (2)
• Anagrames: catón, conta, contá, cotan, tacón, tanco, tancó, tocan, tonca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre canto

Gallec

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

1. cant
2. caire
3. còdol

Verb

canto

1. primera persona singular del present d'indicatiu de cantar

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkan.to/

Nom

canto m. ‎(plural canti)

1. cant, cançó
2. cantonada, racó

Verb

canto

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cantare

Miscel·lània

• Síl·labes: càn·to (2)

Portuguès

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

1. cantonada
2. cant

Verb

canto

1. primera persona singular (eu) del present d'indicatiu de cantar