cantó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: canto, cantò, Cantó


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kənˈto/, occidental /kanˈto/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí canthus d'arrel cèltica *kant («pedra angulosa»).

Nom[modifica]

cantó m. ‎(plural cantons)

  1. Aresta de l'angle que formen dues cares d'un cos polièdric.
    Ves amb compte de no xocar amb el cantó d'aquesta casa.
  2. Banda de l'espai oposada a un altre.
    Ho posarem al cantó de dalt.
  3. Extrem d'una cosa.
    Vull el cantó del pa.
  4. Pedra tallada en forma de paral·lelepípede que serveix de base en la construcció d'edificis.
  5. Subdivisió territorial emprada per l'administració suïssa.

Compostos i expressions[modifica]

  • Anar d'un cantó a l'altre: Caminar o viatjar sense rumb.
  • Quatre cantons: joc infantil.

Derivats[modifica]

cantell, cantonada

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]